LA UNIÓ EUROPEA I ELS GOVERNS ESTATALS, ELS    MECÀNICS DE LES LLENGÜES MINORITÀRIES 

“Posem-li l’oli que li falta a les llengües minoritàries”

Les llengües minoritàries són aquells idiomes que no superen el milió de parlants, excepte el català en l’àmbit europeu. Normalment, són aquelles llengües que no disposen d’oficialitat al país d’origen ni a les institucions de la Unió Europea. Aquestes llengües es troben en una situació en la qual no estan controlades per cap òrgan ni tenen potenciació lingüsitica.

A Europa, les llengües minoritàries són 36 i més de la meitat reben el perjudici del govern de la regió on es troben i tambè de la Unió Europea en alguns casos, al no gaudir d’una llibertat i d’uns drets lingüistics com si fos una llengua oficial.

Les 36 llengües minoritàries a les quals fem referència en el nostre dossier són: 

Mirandès, Gascó, Llenguadoc, Provençal, Auvernès, Llemosí, Santiongès, Gal·lès (França), Normand i Anglonormand, Bretò, Sami Meridional, Sami Lule, Sami Inari, Sami Skolt, Sami Kildin, Ludi, Vepsi, Ingri, Mari Occidental, Tàrtar, Caraïta, Bielorús, Gacauç, Jueu - Espanyol, Vlasi, Gardiol, Pontiakà, Tsaconi, Àrab Xipriota, Picard, Casubi, Frisó Oriental, Frisó Septentrional, Català, Gallec i Basc. 

En aquest reportatge, com ens demanava el dossier de crèdit de síntesi, ens hem centrat més en l’apartat de català, ja que és la nostra llengua i es troba en una situació problemàtica.

qeta1.JPGÉs indignant que a països com a França el govern no s’interessi pel desenvolupament de les llengües auctòctones de les quals  prové la seva cultura. En canvi els països nòrdics protegeixen les seves llengües i les fan oficials. Hi ha d’altres que mantenen una postura híbrida al no reconeixer oficialment la seva llengua però que els hi proporcionen una certa protecció. El gal·lès d’Anglaterra, que també està a París, s’ha convertit en oficial i el seu govern mostra cert interès per ella.

Aquí a Espanya haurien de potenciar molt més el gallec, el basc i sobretot el català, ja que últimament la població retrograda espanyola mostra certa indignació a focus independentistes potenciadors de la nostra llengua.