.:. Un volt per Europa*,,, .:.

Grups musicals a Europa

Primera activitat

El Canto del Loco (Pop – Espanya)

Orígens del grup

Dani, David, Chema i Jandro són “El Canto del Loco”, grup format fa sis anys a partir d’una reunió de dos amics en una escola de teatre. Després, trobades, casualitats i alguna baixa abans d’arribar a la formació actual publiquen el seu primer àlbum, anomenat també “El Canto del Loco”, en el 2000 i superen el disc d’or, que repeteixen amb “A contra corriente”, el seu segon treball.  

El seu estil

Pop, estil de música que ha dominat les llistes de vendes des de la seva aparició, a principis de la dècada de 1960, i que ha rebut etiquetes de tota classe, donada la seva extrema facilitat per a adoptar influències alienes. Les cançons pop es basen en la repetició de melodies entorn d’una construcció clàssica d’estrofa, tornada, estrofa, tornada, pont i tornada.

 Nom dels integrants i instrument que toquen:

· Dani Martín:  Cantant, Veu Greu 

· David Otero: Guitarra 

· Chema Ruíz: Baix 

· Jandro Velázquez: Batería

Discografía

o       El canto de el loco (2000) 

o       A Contra Corriente ( 2002) 

o       Estados de Ánimo (2003) 

o       El Canto del Loco en directo (2003) 

 o       Zapatillas (2005)  o       Pequeños y Grandes directos (2006)

 Per conèixer més

 

Nightwish – (Heavy Metal – Finlàndia)

Orígens

Al començament la idea de Nightwish ‘va néixer’ al juliol de 1996 una mitjanit, quan Toumas estava passant la nit amb els seus amics al voltant del foc d’un campament. Les primeres tres cançons, que eren de música acústica, van ser gravades entre Octubre i Desembre de 1996.En aquells moments, la banda ja comptava amb tres membres: Tuomas, Tarja i Emppu. Jukka es va incorporar a la banda i es va utilitzar una guitarra elèctrica en lloc d’una acústica. Després d’un parell de setmanes d’assajos es van ficar en un estudi a l’abril de 1997.

El seu estil

El heavy metall està caracteritzat per ritmes potents assolits mitjançant la utilització de guitarres distorsionades, bateries amb doble pedal, i baixos pronunciats. El terme heavy metall, a causa de la progressió que ha sofert aquest gènere des de la seva creació, s’usa actualment per a fer referència a dos conceptes distints: Heavy metall com gènere en general (cridat així erròniament ja que el gènere central és Metall) i heavy metall com estil tradicional dintre d’aquest gènere.  Nom dels integrants i instruments que toquen:

• Tuomas Holopainen - Sintetizador y Teclats
  
• Marco Hietala - Bajo y Voces (desde Century Child / 2002)
  
• Jukka Nevalainen - Batería
  
• Emppu Vuorinen - Guitarra + Bajo en Angels Fall First
  

Discografia

• Angels Fall First - 1997
  
• Oceanborn - 1998
  
• Wishmaster - 2000
  
• From Wishes to Eternity = Live - 2001
  
• Century Child - 2002
  
• Once - 2004
  
• End Of An Era- En vivo - 2006
  

Akosh Szelevenyi (Jazz - Hongria)

Origens del cantant:

Va néixer en Debrecen, Hongria, el 19 de febrer de 1966. De nen en el seu Hongria nadiva, va aprendre a tocar el clarinet i el fagot. ALS 16 anys va optar pel saxofon, i va fer classes de música clàssica i de jazz en l’acadèmia de Budapest, i en secret, escoltava els nous sons que venien d’Amèrica, els crits de la passió llançats per Ornette Coleman, John Coltrane, Archie Shepp, Dewey Redman, Pharoah Sanders, Albert Ayler, Don Cherry, Charlie Haden i el seu Liberation Music Orchestra…. El que li va suposar una autèntica revelació. 

El seu estil

El Jazz és un gènere musical, originari de New Orleans (Louisiana, Estats Units d’Amèrica), on es mescla una rítmica pròpia dels negres nord-americans (blues, principalment, però també les work songs, el ragtime, les cançons dels “Minstrels” ) amb una instrumentació i una tímbrica genuïnes de les bandes de carrer (Trompeta, corneta, clarinet, trombó, tuba, baix, bombo i platerets). 

Nom dels integrants i instrument que toquen:

• Akosh Szelevenyi: Veu, saxo, flauta i clarinet.

Discografia

• Ou veux tu qu’je r’garde (1986)
• Veuillez rendre l’âme a qui elle appartient (1989)
• Du ciment sous les plaines (1991)      
• Tostaky (1992)
• Dies Irae (1994 - Double live)       
• Compilation (1994 - Import)       
• 666667 Club (1996)       
• One Trip / One Noise (1998 - remixes)       
• En route pour la Joie (2000 - compilation triple album)      
• 2003 : This is our music - Live 20.06.02
• Aki (2004) at the church 

The Rolling Stones (Anglaterra – Rock) 

Orígens del grup

Keith Richards i Mick Jagger van assistir a l’escola primària de l
a Corba de  Maronias, en Dartford (Kent (Anglaterra)). En 1960 els dos van arribar a ser molt amics. Mentre Richards assistia a l’escola d’art de Sidcup, Jagger era un estudiant en
la London School of Economics. Juntament amb el seu amic mutu Dick Taylor, van formar el grup Little Boy Blue and the Blue Boys. Els seguirien més tard els altres fundadors dels Stones, com el multi-instrumentalista Brian Jones i el pianista Ian Stewart, que també eren actius en l’escena de la música de Londres. Jones tocava amb The Ramrods and Blues Inc., una banda amb una formació fluïda a la qual Jagger i Richards donarien tan bons suports vocals com els quals donaria Charlie Watts, pròxim bateria, en el futur per als Stones.   La formació va quedar en Jagger, Richards, Stewart, Jones, Taylor, i Tony Chapman en la bateria. Quan Taylor va deixar el grup, es van canviar el nom per The Rolling Stones, després d’escoltar una cançó del mateix nom escrit pel músic de blues Muddy Waters.

Orígens i evolució del seu estil musical 

El Rock o Rock and roll és un estil musical que evolucionà a partir del Blues. El nom rock avui en dia s’aplica a molts altres estils, en particular quan un grup de música porta una o més guitarres elèctriques, una bateria, solistes vocals i, molt freqüentment, un baix elèctric. Vora mitjans del segle xx, una sèrie de músics, grups i solistes van revolucionar el món de la música amb l’acceleració dels ritmes del blues. Entre ells, Elvis Presley passaria a ser reconegut com el rei del rock.

La història del Rock and Roll neix als Estats Units a la dècada dels 50. Les arrels del nou gènere estan al Blues, una música negra nascuda com a crit d’alliberament per part dels esclaus africans. Tècnicament, el Blues es basa en una compàs d’estructura de dotze compassos els quals estan dividits en 3 acords de 4 pulsacions cada un. D’aquest són cantades i una només instrumental. Les lletres contenen temàtiques de desamor, reflectint el dolor de l’autor per mitjà d’una interpretació plena de sentiment. Entre els autors de Blues més destacats que varen influenciar el primitiu Rock and Roll cal citar Robert Johnson o Charly Patton. Tanmateix, no es pot oblidar la importància d’altres gèneres com el Rhythm & Blues o el Country en la creació del Rock & Roll. 

El terme Rock & Roll fa referència als moviments rock, endavant i endarrere, i roll, d’un costat a l’altre, emprats pels mariners durant segles per a definir els moviments d’una embarcació. El terme va entrar en la música Gospel i molt després va ser utilitzat per descriure la forma de ballar del Rock & Roll. Els primers grups interpretaven balades romàntiques suaus, però la vessant que va guanyar més popularitat va ser una barreja de Rock & Roll i Hillbilly, un estil de música practicat al Sud dels Estats Units que va donar lloc al Rockabilly. Elvis Presley va ser el màxim exponent d’aquest estil i un dels grans mites del Rock & Roll originari. L’any 1954 és considerat com el del naixement oficial del nou gènere musical.El Rock and Roll ha servit de base a altres gèneres musicals posteriors com el Heavy Metal. 

Nom dels integrants i instrument que toquen 

Mick Jagger – Veu, Rasgada
Keith Richards - Guitarra
Ron Wood - Bajista
Charlie Watts - Bateria

Discografia

Si encara no ha estat suficient*,,,,

Tryo ( França – Reggae)

Orígens del grup

Tryo és un grup francès de reggae “unplugged”, popular a Europa i al Quebec, format per 3 guitarristes francesos, un percussionista llatinoamericà i un productor.

Tryo és molt popular a França especialment a causa de les seves lletres políticament emotives, també mostren una vessant divertida amb un registre de cançons gracioses, es pot veure especialment en les seves actuacions en directe.

 Es decanten per una postura d’esquerres i la seva música critica molts líders francesos (com Charles Pasqua, identificat en escàndols de corrupció que afecten a l’habitatge de baix cost suburbà o a l’habitatge protegit) i líders mundials (George Bush) en la seva música.

El grup també té una visió ‘tolerant’ sobre el cànnabis, molt evident en ‘La main verte’ de l’àlbum ‘Mamagubida’.Les referències a la droga s’han atenuat notablement en els darrers àlbums.

Aquestes, juntament amb altres factors com menys referències polítiques i la seva popularitat entre la població jove francesa, han portat alguns fans a acusar-los d’esdevenir més comercials en la seva evolució.

Han venut més de 900.000 àlbums arreu del món i van celebrar el seu desè aniversari el 2006, seguit d’una gira per tot el país.

Orígens i evolució del seu estil musical

El reggae és una música popular jamaicana, que té els seus orígens en la darrera part dels anys seixanta, de la fusió de diversos ritmes del calipso, i el jazz, blues i rock-and-roll nord-americans. Té un ritme binari sincopat amb desplaçament del temps fort com a principal característica. Es pot interpretar genealògicament com una evolució directa del Ska cap a ritmes més lents, passant pel Rocksteady.   Nom dels integrants i instruments que toquen:

• Guizmo (guitarra)
• Mali (guitarra)
• Manu (guitarrra)
• Daniel (percussió)

Discografia

• 1998: Mamagubida
• 2000: Faut qu’ils s’activent
• 2003: Grain de sable
• 2004: De bouches à oreilles (en directe)

Segona activitat

La música i la seva repercussió en l’home

La música des del principi de l’existència humana ha existit. A la prehistòria els homínids no sabien parlar cap llenguatge ja que no tenien encara cultura, i es transmetien informació entre ells a partir de sons i de sorolls. Ho feien com a senyal encara de la relació estreta que hi havia entre el mico i l’home.   Poc a poc aquest lligam va anar desapareixent i amb ell, l’home s’ha desenvolupat i ha creat el seu propi vocabulari. Igualment però, era molt important la sonoritat en temps de l’Antiga Grècia i l’Antiga Roma.

Moltes llegendes, com la d’Ulisses, ens parlen de sirenes que cantaven com els àngels i que atreien els homes amb el seu deliciós cant. Ja des d’aquells temps tenien a més de tradició vocal, tradició instrumental per les pintures que ens han deixat. Ja coneixien els instruments de corda, com les lires, les arpes…i volien crear bellesa a les festes que celebraven.

És el cas, per exemple, del patrici romà, que a les nits feia banquets espectaculars on la música era una part molt important i que en aquell temps potser, simbolitzava prestigi. A l’Edat Mitjana els trobadors ja recitaven poesia i cantaven i, mitjançant aquesta manera, es creà una tradició vocal i instrumental llemosina molt important que creà cultura.   La música sempre ha estat l’eina del músic. A través d’ella ha pogut expressar els seus sentiments, les seves vivències i inquietuds… Traslladant-ho a un altre art, com és la pintura podríem dir que la música és la pinzellada que despèn l’artista de la pintura a les seves obres magistrals, així captant la posterior atenció del vident (en el cas de la música de l’oient) i fent d’una simple partitura o melodia un gran matís d’art musical que es convertirà en una obra mestra.

 A més, no cal oblidar moltes cultures, (potser les que nosaltres anomenem les menys avançades per estar en continents subdesenvolupats com l’Àfrica) que utilitzen la música com a mitjà d’expressió en festes, danses populars i cultura tradicional. I no anant molt lluny del món desenvolupat tenim, per exemple el Japó, amb gran reculls d’obres magnífiques.   Avui dia en aquest país se li dóna molta importància a la música ja que en moltes tradicions els obliga a mantenir aquest art. Si parlem del món més contemporani, actual i proper podríem destacar la música com a mitjà que l’home fa servir per atreure l’atenció del receptor, sobretot en cinema, teatre, musical, publicitat…  Fent una síntesi, podríem afirmar que la música s’ha convertit en l’art més present en les nostres vides.  

 * Euromouse musical