Origen,territori i població

La llengua catalana, del grup de les neollatines, es va formar entre els segles VIII i X en els territoris de l’Imperi carolingi que formaven els comtats de la Marca Hispànica.Durant els segles XII i XIII es va estendre cap al sud i cap a l’est amb les conquestes territorials de la corona catalanoaragonesa, i la
frontera lingüística va quedar establerta al final del regnat de Jaume I.
El domini de la llengua catalana s’estén sobre 68.000 Km²  en els quals viuen 11.380.000 persones. Actualment es troba dividit en set territoris distribuïts en quatre estats: Andorra,L’Alguer (Itàlia), Catalunya, Illes Balears, Comunitat Valenciana i Franja de Ponent (Espanya) i Catalunya Nord (França).

El coneixement del català

El coneixement de la llengua en els territoris que la tenen com a llengua pròpia és desigual a causa de la diversitat de les realitats històriques i polítiques. De les darreres dades sobre el grau de coneixements lingüístics es dedueix que el nombre de persones capaces de parlar-la és d’unes 7.300.000 i el de les que la poden entendre de 9.800.000.

El català,un cas únic a Europa

El català, tot i tenir algunes característiques de les llengües minoritàries, se’n diferencia per diversos motius que la situen entre les llengües europees de població mitjana.És un cas únic:

Pel seu estat jurídic. És oficial a Andorra i, al costat del castellà, a tres comunitats autònomes espanyoles.

Per la seva demografia. És la setena llengua de la Unió Europea. El nombre de persones que el parlen finès o danès, i equiparable al de

les que parlen suec, grec o portugues a Europa.

Per la seva situació sociolingüística. No s’ha deixat de parlar mai i es transmet de manera intergeneracional amb normalitat.

Pel seu equipament lingüístic. És un idioma plenament codificat, normativitzat i estandarditzat amb un total consens acadèmic. Els seus recursos lingüístics i estudis sobre gramàtica, lexicografia, dialectologia, terminologia, etc. Són comparables amb els de les grans llengües llatines.

Per la seva tradició cultural i literària. El català compta amb textos escrits , ininterrompudament, des del segle XII. Actualment hi ha més de 1.200 autors literaris vius.

Totes les llengües d’Europa reben el mateix tracte? Encara que, lògicament, sabem que no totes les llengües reben el mateix tracte, és molt necessari conèixer-les. Antigament, moltes d’aquestes llengües es parlaven encara que a diferència d’avui ni tan sols es coneixen. I ara ho veurem per diferents països: 

ESPANYA La llengua oficial d’Espanya és el castellà encara que podem destacar moltes altres llengües parlades antigament com ara el mossàrab o el caló.Podem diferenciar altres llengües minoritàries com ara el gallec, el basc i el català.-          Malgrat que les pressions sobre el gallec s’han vingut intensificant gradualment després de la debilitat del règim franquista i que la línia de la nova democràcia s’ha mogut inexorablement amb la resta d’Europa, tots els sondejos mostren que el gallec encara conta amb un elevat grau de competència a Galícia: més del 90% de la població ho entén, i al voltant del 60% ho parla de forma activa.-          Pel que fa al basc, la llengua es parla a la part septentrional de la Península Ibèrica i al sud-oest de França, concretament a la Comunitat Foral de Navarra i el País Basc, ambdues Comunitats Autònomes d’Espanya, i a la regió meridional dels Pirineus Atlàntics a França.Pel que sabem, cal dir que el nombre de parlants ronda les 500.000 persones.-          Es podria dir que el català és la llengua més nombrosa, pel que fa al nombre de parlants i a més, és l’única que saben parlar més de set milions de persones. Encara que el català s’inclou en el grup de les llengües minoritàries, és necessari dir que la seva realitat queda molt allunyada de la de totes les altres, per demografia, estatut jurídic…

PORTUGALRespecte a aquest país, cal destacar la seva llengua oficial: el portuguès.Podem destacar altra llengua anomenada mirandès la qual es parla a la ciutat de Miranda do Douro, al nord-est de Portugal, justament al costat de la frontera amb Espanya i a l’altura de la província de Zamora.DINAMARCA Gràcies a la presència d’Alemanya, a Dinamarca podem obsevar l’alemany  encara que també es posa en practica altra llengua: el danès.El Danès és una llengua escandinava, un sub-grup de les llengües germàniques, al seu torn, de la família del Indoeuropeo. És parlat per a prop de sis milions de persones, i és l’idioma oficial del Regne de Dinamarca i de les Illes Fèroe. 

REGNE UNIT 

A part de l’anglès, a Anglaterra també es posa en pràctica altres llengües com ara el gal·lès o l’anomenat scots. Podem diferenciar altres llengües les quals ja no es parlen com ara el nòrdic, el manès o el cornuallès.- La llengua galesa és parlada per unes 600.000 persones, la qual cosa equival a la quarta part de la població de Gal·les.- L’anomenat scots es parla en les terres baixes d’Escòcia per això es diu també els Lowlands d’Escòcia o lallans. En la regió escocesa cridada Terres Altes, així com en les illes pròximes a les costes escoceses es parla el gaélico-escocès.FINLÀNDIA A més del finès, Finlandia és un país que es caracteritza pel sami d’inari.La llengua sami es divideix en onze llengües, dels quals uns quants tenen les seves pròpies llengües escrites (ortografia). Sami del sud no pot entendre sami del nord. La majoria dels dialectes es parlen en uns quants països, perquè les fronteres lingüístiques no es corresponen a les fronteres nacionals. La llengua sami forma part de la família Finoúgrica, relacionada amb el finès, l’estonià, i de manera distant amb l’hongarès. Però curiosament no ho està del noruec i família propera. A causa del contacte prolongat amb el escandinaus, tanmateix, hi ha un gran nombre de paraules germàniques al sami. La majoria dels samis ara parlen les llengües majoritàries dels països en els quals viuen, per exemple, suec, rus, finlandès i noruec. Es fan esforços per promoure l’ús de llengua sami entre els samis i les persones d’origen sami.