Dòping

El dopatge, és l’administració a una persona sana, o la utilització per ella mateixa, de substàncies estranyes a l’organisme o de substàncies fisiològiques en quantitats incrementades o per vies anormals, tenint com a única finalitat, augmentar artificialment i de manera il·legal el rendiment d’aquestes persones.

Actualment, l’acte de dopar-se, ja no és, excepte en alguns casos, l’acte aïllat d’un esportista el dia de la competició. La causa principal de l’augment dels casos de dopatge és l’excés de comercialització que està patint l’esport.

Els controls de dopatge es realitzen en la majoria de les grans competicions internacionals i cada cop amb més freqüència. Quan es vol fer un control de dopatge a un atleta després d’una competició, se li pren una mostra d’orina just al moment d’acabar aquesta i es precinta en presencia de l’esportista i d’un acompanyant autoritzat. Un resultat positiu en un test de dopatge significa la desqualificació i, de vegades també, una sanció.

Molts esportistes es dopen per arribar a ser millors,i troben per mitjà d’aquesta la millor solució.

*Principals substàncies de dopatge:

-Els estimulants: són substàncies que actuen directament sobre el sistema nerviós central de l’atleta accelerant parts del seu cos i cervell. Els atletes utilitzen estimulants per tal d’augmentar l’atenció, reduir el cansament, augmentar la competitivitat i agressivitat.

-Els narcòtics: Són substàncies que emmascaren el dolor. També poden produir sensació d’eufòria fent creure a l’esportista que té millor condició física i possibilitats de les que realment té.

-Els diürètics: fan que el cos augmenti la seva producció d’orina. Alguns esportistes els utilitzen per perdre pes, per tal d’entrar en determinades categories esportives (judo, aixecament de pes…)

També són utilitzats per diluir la seva orina en un intent d’evitar la detecció d’agents anabòlics.

-Hormones pèptidiques

-Agents anabòlics:

-Esteroides anabòlics: Acceleren el creixement de la musculatura i ossos.

-Dòping sanguini: Es pot donar quan els atletes introdueixen sang en el seu organisme. La sang pot ser pròpia o d’un altre persona. Com a conseqüència augmenta el nombre de glòbuls vermells i per tant hi ha un augment en la quantitat d’oxigen que aporta i que poden utilitzar els músculs.

Esports de risc

Els esports de risc o esports d’aventura són aquells esports on hi predomina un element de risc controlat. El risc pot venir de la mateixa activitat esportiva (caigudes, etc.), o de la incertesa de les condicions ambientals (meteorologia, estat de la mar, etc.) Alguns esports de risc són els següents:

-Alpinisme :
És un esport que consisteix a fer ascensions a muntanyes elevades, generalment d’un cert grau de dificultat. És considerat habitualment una de les modalitats del muntanyisme.

-Esquí de muntanya :És una modalitat d’esquí que no precisa de zones preparades ni senyalades i que té com a objectiu fer l’ascensió i el descens d’un pic, una travessa o una excursió.

-Escalada :és un esport que consisteix a pujar per una superfície més o menys vertical de roca, neu o glaç, utilitzant les quatre extremitats per a progressar, tècniques d’encordament i equipament especial, com ara cordes, grampons i piolets.

-Kayak :és una petita piragua propulsada per humans. Típicament és propulsada per un o diversos caiaquistes que utilitzen pales dobles i s’asseuen mirant endavant amb les cames lleugerament flexionades.

-Espeleologia :és la ciència que estudia les coves, grutes o altres fenòmens càrstics, des de diferents punts de vista; formació, constitució, característiques físiques, formes de vida i evolució al llarg del temps. També s’anomena així l’exploració de les coves i avencs, activitat esportiva per a la qual cal un equipament tècnic adient i sovint certa preparació en escalada i submarinisme.

-Paracaigudisme: És l’activitat de llançar-se amb paracaigudes amb finalitat bèl·lica, esportiva, etc.

-Submarinisme: és el conjunt de tècniques d’immersió i exploració submarina emprades amb finalitats científiques, militars o esportives.