Musica
OPINIÓ PERSONAL:
Nosaltres creiem que l’ expressió del home es genial, ja que deixa que cada un de nosaltres expressi allò que sent, ja pot ser una melodia trista o alegra. Es important que les persones ens arribem a conèixer, y creiem que mitjançant la musica es possible
fer-ho.
El tipus de musica que escultem ens reflectia, es a dir, acompanya a la nostra forma de ser, la nostra vestimenta i el nostre pensament.
Cadascú es lliure d’expressar-se amb la musica que vulgui o amb la que es senti identificat, però sempre i quan no sigui musica ofensiva per els demes. Perquè el respecte esta per davant de tot.
Aquesta mena d’ expressió mitjançant la musica, es podria dir, que es una tradició que passa de generació en generació. Des de la prehistòria a l’ Edat Mitjana i des de l’Edat Mitjana fins al temps d’avui dia en ple s.XXI.
Però aquesta musica sanat modificant i modernitzant mica en mica durant aquest temps.
En conclusió ens manifestem a favor de l’ expressió de la musica.
La musica ens pot ajudar en moments Biològics, fisiològics,psicològics,intel•lectuals, social, espiritual i transcents
Algun exemple de la musica espiritual ens transmet harmonia, tranquil•litat i be estar.
Com pot ser la musica utilitzada per fer Ioga.
Tipus de musica :
OPERA
El drama es presenta usant l’element típic del teatre, tals com escenografia, vestuaris i actuació. No obstant això, la lletra de l’òpera (coneguda com libreto), es canta en comptes de ser parlada. Els cantants són acompanyats d’un grup musical, que en algunes òperes pot ser una orquestra sinfònica completa. L’òpera tradicional consisteix en dues modalitats de cant: recitativo, declamació i ària; aquesta última es refereix a composicions per a veu solista. Composicions curtes per a veu solista també es denominen “ariosos”. Cada tipus de cant té acompanyament orquestal.
Origen de la ópera
En llatí la paraula òpera és el plural de opus, que significa ‘obra’. El terme suggereix que combina els arts de cant coral i solament, declamació i ball, en un espectacle en escena. La primera obra considerada una òpera, en el sentit comunament entès, data aproximadament de l’any 1597. Aquesta va ser Dafne,escrita per Jacopo Peri para un cercle d’humanistes lletrats florentinos coneguts com la Camerata de Bardi de Dafne va ser un intent per reviure la tragèdia grega clàssica, com part de l’àmplia reaparició de l’antiguitat que va caracteritzar al Renaixement. Un següent treball de Peri, Euridice, que data de l’any 1600, és la primera òpera que hagi sobreviscut fins a l’actualitat. No obstant això, l’ús del terme òpera s’inicia cinquanta anys després, a mitjan segle XVII per a definir les peces de teatre musical, a les quals se’ls referia fins a aquest moment amb formulacions universals com dramma per musica (’drama musical’) o fávola in musica (’rondalla musical’). Diàleg parlat o declamat, cridat “recitativo” en l’òpera, acompanyat per una orquestra o per una escarida línia de baix, és la característica fonamental del melodrama, en el sentit original.
Christoph Willibald Gluck
Christoph Willibald Gluck, prolífic compositor alemany d’origen germà-bohemi, nascut en Erasbach, Alt Palatinado, en 1714 i mort a Viena en 1787. Va estrenar la seva primera òpera, Artajerjes, a Milà en 1741, romanent a Itàlia fins a 1745. Després va viatjar a Londres, Dresden i Viena, ciutat en la qual va estrenar Semíramis reconeguda en 1748. Reformador de l’òpera, les seves primeres innovacions són visibles en el ballet Don Joan (1761) i en l’òpera Orfeo i Eurídice (1762), prosseguides després d’un nou viatge a Itàlia en 1763. Va regressar a Viena on va compondre Alceste i posteriorment va viatjar a Parma. De tornada a Viena, va donar lliçons a la archiduquesa María Antonieta, qui més tard li protegiria com reina de França. En l’òpera es va proposar subordinar la música a la poesia amb la finalitat de reforçar l’expressió dels sentiments, despullant a aquella d’adorns superflus.
Discografia
· Cleonice (1742).
· Demofoonte (1743).
· La Sofonisba (1744).
· Los chinos (1754).
· La inocencia justificada (1755).
· El rey pastor (1756).
· La isla de Merlín (1758).
· El árbol encantado (1759).
· Paris y Elena (1770).
FADO
El fado és l’expressió més coneguda internacionalment de la música portuguesa. En el fado s’expressen els dolents moments de la vida a través del cant. Generalment és cantat per una sola persona, acompanyat per la viola, nom amb el qual es coneix a la guitarra espanyola, i guitarra portuguesa. Els temes més cantats en el fado són la malenconia, la nostàlgia o petites històries del diari viure dels barris humils; però especialment la frustració i fatalisme per la qual, segons els mateixos portuguesos, se’ls caracteritza. Una de les millors definicions de fado ens l’oferix la pròpia Amália Rodrígues (1920-1999), considerada la millor exponent d’aquest gènere musical, en la seva cançó Tot això és fado: “Amor, gelosia,/cendra i foc,/dolor i pecat./Tot això existeix./Tot això és trist./Tot això és fado”. Sol esmentar-se que la paraula fado ve del llatí fas, fatum, sinònim de “destinació”. D’origen fosc, va sorgir probablement en la primera meitat del segle XIX. S’accepta que en els seus principis es trobaria una certa varietat de cançons de saló brasileres cridades modinhas. Donat el seu origen com espectacle tabernario són habituals els paral·lelismes amb altres estils rellevants en la mateixa època (tango, rebetiko i flamenc). Encara que protegit per les institucions oficials i conreat com espectacle turístic, la popularitat del fado és cada vegada menor, entre altres erronis motius per ser associat al temps de la dictadura salazarista. Amb major freqüència, moltes de les cuartetas empleades són obra de reconeguts poetes del cànon acadèmic
Mariza
Mariza (Moçambic, 16 de desembre de 1973) és avui dia la fadista més popular de Portugal i una de les cantants lusas amb més projecció internacional. De pare portuguès i mare mozambiqueña, Mariza va créixer en el barri lisboeta de la Mouraria, bressol del fado. Va Créixer escoltant aquesta música en els diferents locals lisboetes; quan va créixer els seus interessos musicals es van ampliar cap al gospel, el r&b i la música brasilera. Mariza va viure uns quants anys a Brasil; en aquells dies el seu interès pel fado era nul, ella, igual que la majoria de joves portuguesos, detestava el fado, a l’associar-lo amb la dictadura de Salazar. No obstant això, es va adonar en el país carioca que el fado formava part de la seva cultura, quan la gent allí li demanava que els cantés fado. Va saltar a la palestra en 1999 arran de la mort de la més gran fadista de la història, Amália Rodrigues, en els homenatges de la qual pòstums Mariza va participar. Va publicar el seu primer àlbum en 2001, “Fado em mim”, que va arribar al triple platí a Portugal. Li va seguir “Fado corb” en 2003 que la va assentar com artista i que li va donar l’èxit internacional. En 2005 va publicar el qual fins a ara és el seu últim àlbum: “Transparent”. Al novembre 2005, aquest àlbum es publica a Espanya amb dues versions en castellà: Hi ha una música del poble (al costat del cantaor José Mercé) i El meu fado meu.
Discografía
·
o Loucura
o Poetas
o Chuva
o Maria Lisboa
o Ó gente da minha terra
o Que Deus me perdoe
o Há festa na Mouraria
o Terra d’agua
o Oiça lá o senhor vinho
o Por ti!
o Oxalá
o Barco negro
· Fado curvo
o O Silencio Da Guitarra
o Cavaleiro Monge Lyrics
o Feira De Castro
o Vielas De Alfama
o Retrato
o Fado Curvo
o Menino Do Bairro Negro
o Caravelas
o Entre O Rio E A Razão
o O Deserto
o Primavera
o Anéis Do Meu Cabelo
HOUSE:
El House és un estil de música electrònica.
Els seus inicis es remunten als clubs nocturns de mitjans dels anys 80 a Chicago.
Els seus creadors mesclaven elements de la música disco amb sons electrònics influïts per la música de Kraftwerk. Aquest moviment s’originà com una reacció a la saturació produïda per la música disco i derivats principis dels anys 90 inicià la seva clara tornada al so disco en estat pur.
L’objectiu del house principalment està enfocat a la pista de ball; tanmateix, hi te cabuda l’experimentació i el minimalisme. El house té un ritme suau i sensual.
Gràcies els seus subgèneres, aquest tipus de musica fa mes fàcil que el públic el pugi escoltar, ja que no te uns tons forts.
DJ FLAVIO
Origen
Es una referencia del house cátala .
Aquets italià de naixement , inicia els seus projectes inicials fa 10 anys .
Va començar en aquet mercat amb techno ,pop i electró demostrant-lo en grans sales mítiques i afters .
Tras un procés rep influencies de house i en 1999 ve cap a Barcelona .
Es fa costat en el club Nod, en moment puntuals .
Actuacions
Les actuacions recents de Dj Flavio comencen a destacar en:
City
Hall,
UP6.Blau
Dançarama
Danzatoria Funk
Lola
Blue mondey
Afando Queen ,entre otros…
Les seves actuacions també son conjuntes amb Dama Leese, la reputada vocalista de la informació Stiguioto.
Tras aver estat en el club Salsitas ,ara esta com a Dj Matineé en les sales Whit Box “Sovenir” es una dels 12 Dj’s que la componen.
Gires
Dj Flavio a recorregut amb la seva musica totes les discoteques house de Barcelona , Murcià , Girona i algunes de Paris.
RAP
El rap és l’element musical vocal principal de la cultura hip hop. Consisteix bàsicament a recitar rimes seguint un ritme o una base musical. El recitador es coneix com MC i generalment la música la posa un DJ (àudio barreja i scratching). Al principi era el MC el qual presentava i acompanyava al DJ, que era, realment l’estrella de l’espectacle. Però avui dia podríem dir que gairebé sempre és el DJ el qual acompanya al MC, i moltes vegades ni apareix.
El rap va sorgir com una variació del toasting jamaicà: els cantussols, crits, salutacions, riallades, exhortaciones al ball i altres comentaris que els DJs llançaven pel micròfon en les festes i concerts de reggae i dub sobre bases instrumentals gravades. Durant els anys setanta, alguns immigrants caribeños a Nova York van difondre aquesta tècnica també sobre bases d’altres estils musicals. Aviat van sorgir raperos d’altres orígens (sobretot afroamericanos no caribeños, però també hispans), que van rebre el nom de MCs,procedents de l’abreviatura “Màsters of Ceremony”, és a dir, el subjecte que presentava als dj´s; mentre que al DJ se li va deixar només la part instrumental de la música.
Els nous MCs van ser variant i diversificant els estils de recitat. En principi eren recitats improvisats, o repetició de salutacions i eslògans poc creatius. Amb el temps, i la competència per sorprendre al públic, els MCs van ser elaborant lletres rimadas i més complexes. Van absorbir influències de DJs de ràdio, de vocalistas de blues i d’altres estils, diferenciant-se cada vegada més del toasting. És de destacar que en els anys 60 molt abans del seu naixement oficial. La popularització de l’estil al llarg dels vuitanta i noranta del segle XX, va dur que aquesta forma de recitat s’adaptés a altres tipus de música. Actualment, a més de sobre bases de rap, es rapea amb música de reggae contemporani (especialment en el raggamuffin), rock (típicament en el nu metall), pop, jazz, R&B, mbalax, etc.
Nach Scratch
Biografia:
Ignacio José Fornés Olmo, artísticament conegut menjo Nach Scratch o Nach, és el nom d’un MC alacantí (Espanya). És un dels raperos més veterans de l’escena espanyola.En 1995 va fer les seves primeres maquetes titulades “D.I.P” i “Trucs”. Més tard vindrien els concerts, llargues jams i col•laboracions juntament amb SFDK. Després d’un període d’ombres i clars, es va posar a gravar el seu primer àlbum: “En la Brevetat dels Dies”, . El seu segon disc “Poesia Difusa” està ple de manifestos contra la hipocresia. La ACB li va triar per a escriure i protagonitzar l’himne la temporada 2004-2005 de bàsquet. El tema es va cridar “Juga”, del que va sortir un maxi amb el tema principal, l’instrumental, el videoclip i la versió a capella. En aquesta cançó nomena a 26 jugadors que van participar en aquesta temporada i a dues històrics de la lliga (Fernando Martín i Pau Gasol). A principis de novembre del 2005 publica el seu tercer disc, “Ars Magna / Mirades”.
Discografia:
• “D.E.P.” (Maqueta) (1995)
• “Trucos” (Maqueta) (1997)
• “En la brevedad de los días” (LP) (Revelde, 1999)
• “Poesía Difusa” (LP) (BoaCor, 2003)
• “Poesía Difusa (concierto)” (DVD) (BoaCor, 2003)
• “Juega” (BoaCor, 2005)
• “Ars Magna - Miradas” (LP) (BoaCor, 2005)
Giras:
14 de Abril * MEXICO D.F. * Centro de Convenciones TLATELOLCO (a partir de 7PM)
18 de Abril * MONTERREY * Casa del Obrero CTM (A partir de 7PM) *
22 de Abril * SANTIAGO DE CHILE * Estadio Victor Jara (A partir de 6PM) *