socials

TRACTAT DE ROMA:

El tractat de Roma es signat el 25 de març del 1957, que dona lloc a la Comunitat Econòmica Europea (CEE) y la comunitat de l’Energia Atòmica (EURATOM).
Van signar Christian Pineau per França, Joseph Luns per el Països Baixos, Paul Henri Spaak per Bélgica, Joseph Bech per Luxemburg, Antonio Segni per Italià y honrad Adenaureper la Republica Federal de Alemanya.

Creació de la Unió Europea:

Des de la seva creació s’ha anat ampliant successivament.
El 1981 Grècia ingressa , el 1985 ingressen Espanta i Portugal. I per últim el 1995 ingressen Suècia, Finlàndia i Àustria.
Així es forma l’Europa “dels sis”, a la “dels dotze” i d’aquesta a la “dels quinze”.

El 1991 es signes els Acords de Maastricht i es crea la Unió Europea. El canvi de nom es significatiu ja que la Comunitat Econòmica Europea revela una unió basada en acords econòmics, mentres que la Unió Europea te voluntat de avançar cap a una Europa mes cohesionada.

Els objectius de la Unió Europea, manifestats a Maastricht,es poden definir Aixa:

-Consecució de una unió política, econòmica i monetària que permeti un progrés econòmic i social equilibrats de tots el països membres.
-Protecció dels drets i del interessos dels ciutadans europeus mitjançant la creació d’ una ciutadania europea.
-Afirmació de la identitat europea en l’àmbit polític internacional per mitra de la realització d’ una política exterior i de seguretat unitària que inclogui, en el futur, la definició d’ una política de defensa comuna.
- El desenvolupament d’ una estreta cooperació en l’ àmbit de la justícia i dels afers interiors.

Aquest procés es va completar el gener del 2002 amb l’ entrada de la circulació de l’ Euro (una moneda única per els estats membres menys Gran Bretanya, Dinamarca i Suècia). Per tant els bancs centrals dels diferents països desapareixen donant lloc al Banc Central Europeu.

Institucions Europees:

La Unió Europa s’ha trobat mitjans per fer realitat aquests objectius.
-Primer: s’ elaboren les legislacions comunitàries, aplicables a tots el països.
-Segon: es gestionen uns pressuposts propis, que provenen d’ una part de l’ IVA i del PIB de cada país membre. I finalment ,te les institucions de la Unió Europea on destacant las següents:

Parlament Europeu: òrgan que garanteix la participació dels ciutadans i exerceix al control democràtic. Intervé en la laboraria de las lleis comunitàries per mitja de consultes i, introdueix correccions a les propostes del Consell.

Comissió Europea: Es on resideix al poder executiu. Els seus membres pertanyen a tots el Estats comunitaris i no depenen de dels governs respectius, per poder defensar millor l’ interès general de la Unió.

Consell de Ministres :format per ministres dels diversos governs comunitaris. Per a qüestions polítiques es tracta del ministre d’Afers Estrangers i per afers especifiques es convoca el de cada ram.

Consell Europeu: esta compost pels caps d’Estats o de govern dels diversos països, i també pel president de la Comissió.
Es reuneixen mínim dos cops al any per definir les orientacions comunitàries.

Tribunal de Justícia: garanteix el respecte del dret en l’aplicació dels diversos tractats.

Tribunal de Comptes: controla la gestió del pressupost.

Comitè Econòmic i Social: te un caràcter consultiu.

Comitè de les regions: format per representants de les diverses regions europees.