EL CATALÀ A EUROPA

   Arribar a la conclusió que bona part de les llengües que es parlen a Europa pertanyen a una sola família amb un antecedent comú no va ser cosa que es va fer de la nit al dia sinó que va anar el resultat de temps i estudi. Ja en el segle I a. C. els romans eren conscients de la similitud en certs aspectes de la seva llengua, la llatina amb la grega; en La Eneida de Virgili es fa referència a l’origen grec dels pobles de parla llatina, si bé aquest nexe és incorrecte doncs ambdós, llatí i grec, deriven del indoeuropeo i no uneixo de l’altre    En la Unió Europea hi ha trentai  sis llengües regionals o minoritàries i les parlen mes de vint milions de persones. Aquestes trenta i sis llengües estan repartides en cinquanta nou grups lingustics amb diferents graus de reconeixement jurídic i social. Cap d’ellas gaudeix l’oficialitat plena reconeguda a nivell estatal. De les trenta-sis llengües minoritàries solament superen el milió de persones que les parlen.hi ha dues que superen el mitjà millon (eusquera i galés), mentre que altres sis superen el 125.000 persones que les saben parlar sense arribar al mitjà millon(frison,friuland,luxemburques, fines,breton cors).    El català és la llengua mes nombrosa quant al numero de persones que la parlen en la relació amb totes les quals es denominen minoritàries en la Unió Europea i és la unica que saben parlar mes de 7 milions de persones.