4_Llengües minoritàries a Europa:

La presencia del català a l’unió Europea es mes aviat baix.
El català es considerat una llengua minoritària ja que només hi ha 7.200.000
parlants El català és la llengua més nombrosa, pel que fa al nombre de
persones que la parlen, en relació amb totes les que es denominen “regionals
o minoritàries” a la Unió Europea i és l’única que saben parlar més de 7 milions de persones.L’unió Europea la formen trenta – sis llengües considerades regionals o minoritàries. Aquestes trenta – sis llengües dites regionals o minoritàries distribuides en cinquanta – nou grups lingüistics amb diferents grau de reconeixement jurídic i social. Cap d’ells no gaudeixen d’oficialitat plena
reconeguda a nivell estatal.
De les 36 llengües dites “minoritàries”, només 6 superen el milió de
persones que les parlen (tal com resulta de la taula 5). N’hi ha 2 que
superen el mig milió (basc i gal•lès), mentre que altres 6 superen les
125.000 persones que les saben parlar sense arribar al mig milió (frisó,
friülà, luxemburguès, finès, bretó i cors).
Per motius històrics i polítics, el català s’inclou habitualment en
aquest grup de llengües tot i que la seva realitat queda molt lluny de
la de totes les altres, per demografia, estatut jurídic, situació sociolingüística
i normativa lingüística.
Les llengües minoritàries o regional de Europa són :

- CORS França 125.000

-BRETÓ França 180.000

-FINÈS Suècia 300.000

-FRIÜLÀ Itàlia 400.000

-GAL•LÈS Regne Unit 508.000

-FRISÓ Holanda 400.000

-LUXEMBURGUÈS Luxemburg 350.000

-GALLEC Espanya 2.420.000

-SARD Itàlia 1.300.000

-OCCITÀ Espanya, França, Itàlia 2.100.000

-BASC Espanya, França 683.000

-ALEMANY França, Itàlia, Bèlgica 2.220.000

-CATALÀ Espanya, França, Itàlia, Andorra 7.200.000

-IRLANDÈS Regne Unit, Irlanda 1.240.000

De les 36 llengües dites “minoritàries”, només 6 superen el milió de
persones que les parlen (tal com resulta de la taula 5). N’hi ha 2 que
superen el mig milió (basc i gal•lès), mentre que altres 6 superen les
125.000 persones que les saben parlar sense arribar al mig milió (frisó,
friülà, luxemburguès, finès, bretó i cors).