9_ l’Esport a Europa

L’Esport a Catalunya i a la resta d’Espanya.

L’atletisme; la competició es celebra a Múrcia. ( Espanya)

Bàdminton: poliesportiu UPC ( Catalunya) es celebra a Cartagena.(espanya)

Bicicleta de muntanya: polisportiu Girona(catalunya) no hi ha competició(Espanya)

Cros: la competició es celebrara a Còrdova( Espanya)

Duatló: Manresa ( Catalunya), a Espanya no n’hi ha

Escacs: Lleida ( Catalunya), Còrdova ( Espanya)

Escalada: Barcelona ( Catalunya),Còrdova ( Espanya)

Esgrima: Barcelona( Catalunya),Madrid ( Espanya)

Freestyle: la Molina ( Cerdanya)

Frontennis: UB( Catalunya) no n’hi ha ( Espanya)

Golf: UPF ( Catalunya) Màlaga ( Espamya)

Judo: UB( Catalunya) Còrdova ( Espanya )

Karate : UB( Catalunya) Madrid ( Espanya)

Marató: Barcelona ( Catalunya)

Mitja marató de muntanya: Alpens ( Catalunya)

Natació: Lleida ( Catalunya) Còrdova ( Espanya)

Pàdel: u.Rovira i virgili (Catalunya), Sevilla ( Espanya)

Pitch & putt: Fornells ( Catalunya)

Taekwondo: UPC( Catalunya), Còrdova ( Espanya)

Tennis: Girona ( Catalunya), Madrid ( Espanya)

Tir amb arc: UB (Catalunya) Madrid (Espanya)

Vela: universitat politècnica( Catalunya), Múrcia ( Espanya)

Vòlei platja: Vilanova ( Catalunya),Cartagena( Espanya)

Quin és el principal esport de cada país i de cada zona?

El Joc internacional és una modalitat artificial, inventada àd hoc per tal que pilotaris de diversos jocs de pilota amb un origen comú pugueren enfrontar-se amb uns mínims canvis en les seues regles respectives. En el cas valencià, aquesta modalitat originària són les Llargues.

La gimnàstica es un esport que consisteix en l’execució exacta i harmònica d’una sèrie de moviments corporals definits precisament, sia a mans lliures o amb aparells.

Els seus orígens es confonen amb la cultura corporal practicada pels grecs, de la qual deriva el nom, ja que qualificava els exercicis practicats amb el cos nu.

No obstant això, cal situar-ne el naixement com a esport al segle XVIII, a la darreria del qual els alemanys Muths, Jahn i, després, el suec Ling hi van donar forma i van crear el material específic i els aparells que encara avui es fan servir, mentre el valencià Antoni Amorós introduïa el ritme, amb el cant i la música, en l’execució dels exercicis.

Com a disciplina olímpica és regulada per la Federació Internacional de Gimnàstica (creada el 1881), que organitza les grans competicions internacionals: els campionats del món cada dos anys senars (des del 1963) i els Jocs Olímpics (la Gimnàstica Artística o anomenada també Gimnàstica Artística Esportiva o Gimnàstica Esportiva, des de l’inici i la Gimnàstica Rítmica des del 1984).

A Alemanya principalment es el futbol : El FC Bayern München, nom complert, Fußball-Club Bayern München e.V., és un club de futbol alemany de la ciutat de Munic a Baviera. De fet, el terme Bayern és el mot alemany que designa la regió de Baviera. Tant per palmarès com per afició (té més de cent mil socis inscrits) és el club més famós del seu país.

El billar: Com la gran majoria d’esports, hi ha certa polèmica en quan a l’origen del billar.

L’opció que sembla tenir mes força i acceptació es que la paraula ¨ billar ¨ procedeix directament del mot francès billard, i aquest té el seu origen en la paraula francesa bille, que a Espanya no s’assimilà fins a mitjans del segle XVIII.

Els anglesos també reivindiquen ser els inventors d’aquest esport. Concretament, els britànics asseguren que la paraula ¨ billar ¨ procedeix de balyard, terme amb el que es designava un instrument de fusta, a manera de bastó, amb el que es colpejava la bola.

A Itàlia un joc molt important es el futbol, la lliga de futbol italiana es bastant coneguda en àmbit mundial.

Racó de debat per a diferentes qüestions:

El dopatge, és l’administració a una persona sana, o la utilització per ella mateixa, de substàncies estranyes a l’organisme o de substàncies fisiològiques en quantitats incrementades o per vies anormals, tenint com a única finalitat, augmentar artificialment i de manera il·legal el rendiment d’aquestes persones.

Actualment, l’acte de dopar-se, ja no és, excepte en alguns casos, l’acte aïllat d’un esportista el dia de la competició. Ara, molts equips ho practiquen d’una manera sistemàtica i organitzada.

La causa principal de l’augment dels casos de dopatge és l’excés de comercialització que està patint l’esport. La recent explotació dels drets de televisió i el fet que certs patrocinadors concedeixen retribucions als esportistes en funció de les medalles obtingudes fan que, aquests pateixin una forta pressió psicològica, sent els atletes joves els més perjudicats.

El doping a més de perjudicar seriosament la salut dels esportistes està en contra d’un dels principis fonamentals de l’esport que és el de la competència justa i equitativa i per això el Comitè Olímpic Internacional i les Federacions esportives internacionals han prohibit l’ús de substàncies dopants. Aquesta prohibició s’ha fet explícita en la llei de cultura física.

Els controls de dopatge es realitzen en la majoria de les grans competicions internacionals i cada cop amb més freqüència. Els reglaments de control d’ús de substàncies dopants varia en funció de l’esport i la selecció d’un esportista per a ser controlat pot estar feta seguint diferents criteris.

Quan es vol fer un control de dopatge a un atleta després d’una competició, se li pren una mostra d’orina just al moment d’acabar aquesta i es precinta en presencia de l’esportista i d’un acompanyant autoritzat. Part de l’orina s’analitza en un laboratori a curt termini i l’altra es conserva per si el resultat és positiu i es demana una segona anàlisi (contraanàlisi).

A part del sistema esmentat anteriorment, també hi ha altres mètodes per fer un control de dopatge, com poden ser l’anàlisi de sang o de cabell. El primer és un mètode poc utilitzat, perquè resulta més car i més agressiu que els altres, però té un alt grau de fiabilitat. El segon és més car que l’anàlisi d’orina i pot detectar substàncies després de bastant temps d’haver estat consumides.Es fa prenent una porció de cabell del gruix d’un llapis, ja que amb un sol cabell no es pot fer

Un resultat positiu en un test de dopatge significa la desqualificació i, de vegades també, una sanció.

Esports de risc: Els esports de risc o esports d’aventura són aquells esports on hi predomina un element de risc controlat. El risc pot venir de la mateixa activitat esportiva (caigudes, etc.), o de la incertesa de les condicions ambientals (meteorologia, estat de la mar, etc.)

Òbviament, definir quins esports són de risc és subjectiu: per exemple, no se sol classificar el futbol com a esport d’aventura, tot i que hi ha un risc molt alt de patir lesions. Algunes modalitats d’alpinisme i escalada, el paracaigudisme, etc., són els exemples més clàssics d’esports d’aventura, tot i que en els darrers anys han sorgit gran nombre d’esports de risc.

Alpinisme: és un esport que consisteix a fer ascensions a muntanyes elevades, generalment d’un cert grau de dificultat. És considerat habitualment una de les modalitats del muntanyisme.

L’esquí de muntanya: és una modalitat d’esquí que no precisa de zones preparades ni senyalades i que té com a objectiu fer l’ascensió i el descens d’un pic, una travessa o una excursió.Com altres activitats de muntanya, es tracta d’un esport de risc. Cal material i equip específic, així com una preparació física i capacitat tècnica que depassa de molt el simple domini de les habilitats de descens. Es coneix també sota els noms de “esquí de travessa” i “esquí alpinisme”, essent aquesta darrera l’accepció mes utilitzada a Europa. Te el seu origen als Alps, a les primeres dècades del segle XX, en un moment en què l’alpinisme era una activitat d’estiu plenament consolidada, però durant l’hivern i la primavera l’alta muntanya romania tancada a tota activitat humana

L’ escalada: és un esport que consisteix a pujar per una superfície més o menys vertical de roca, neu o glaç, utilitzant les quatre extremitats per a progressar, tècniques d’encordament i equipament especial, com ara cordes, grampons i piolets.

El caiac: és una petita piragua propulsada per humans. Típicament és propulsada per un o diversos caiaquistes que utilitzen pales dobles i s’asseuen mirant endavant amb les cames lleugerament flexionades.

El submarinisme: és el conjunt de tècniques d’immersió i exploració submarina emprades amb finalitats científiques, militars o esportives.

Actualitat esportiva Europea:

Noticíes :

Rafa Nadal no jugará contra EE.UU. los cuartos de la Davis

El capitán e la Copa Davis, Emilio Sánchez Vicario, ha dado a conocer los nombres de los tenistas que se enfrentarán a los Estados Unidos del 6 al 8 de abril en Winston-Salem (California), en la eliminatoria correspondiente a los cuartos de final de la competición en el que no figura Rafa Nadal.

Phelps, Coughlin, Peirsol y Pellegrini, cuatro récords del mundo en un día

Los estadounidenses Michael Phelps, en los 200 metros libre; Natalie Coughlin, en los 100 espalda; y Aaron Peirsol, en los 100 espalda; y la italiana Federica Pellegrini, batieron los récords del mundo de esa distancias en los Campeonatos del Mundo de Natación de Melbourne que vivieron hoy su mejor jornada, un día histórico.

Luis Aragonés asegura que se han dicho muchas mentiras en los últimos días

Luis, por ejemplo, desmintió que Torres le hubiese dicho que quería abandonar el Atlético de Madrid para progresar como futbolista. “Yo tuve una conversación privada con Torres y hablamos de cosas que pueden hablar un futbolista y un entrenador. No hablamos nada de nada del Atlético de Madrid, y será la palabra de quien sea contra la mía”, afirmó.

( notícies tretes directament de la Vanguardia)