El català a Europa
Els ciutadans de la Unió Europea tenen una gran diversitat de llengües. Els estats membres han acordat vint llengües oficials, de les quals tres són llengües de treball de les institucions. El català té un estatus de llengua d’ús administratiu per la seva condició de llengua oficial en part del territori. A més hi ha una diversitat de llengües regionals o minoritàries.
La política lingüística de la Unió Europea promou la diversitat lingüística i el multilingüísme. La Unió dedica uns fons per a programes dedicats a l’aprenentatge amb l’objectiu de que es coneguin dues llengües a més de la llengua materna.
Les llengües oficials de la Unió Europea es van definir al Reglament 1 de 1958 del Consell de la CEE. Les llengües oficials són:anglès, alemany, castellà, danès, eslovac, eslovè, estoni, finès, francès, grec, hongarès, italià, letó, lituà, maltès, neerlandès, polonès, portuguès, suec, txec i tres noves d’ aquest any: búlgar, gaèlic irlandès i romanès.
Algunes de les llengües són oficials a diversos estats membres. En total són 25 estats membres i 20 llengües oficials. El català, com llengua oficial que és, el sap parlar el 2,1% de la població de la Unió Europea. Encara que el català és una llengua oficial, la majoria de llengües minoritàries no ho són.
Tots els textos institucionals es tradueixen a totes les llengües oficials. Les sessions del Parlament Europeu es fan amb traducció simultània entre totes les llengües oficials. Els ciutadans europeus es poden dirigir a les institucions en qualsevol llengua oficial, i rebran la resposta en la mateixa llengua.
L’estatus del català a la Unió Europea ha tingut un debat particular. A petició dels parlaments de Catalunya i les Illes Balears, el Parlament Europeu va emetre, l’11 de desembre del 1990, la Resolució sobre “les llengües de la Comunitat i la situació del català”. D’acord amb aquesta resolució s’inclou específicament el català en:la publicació dels tractats i dels textos fonamentals de les Comunitats, la difusió de la informació pública de les institucions europees per tots els mitjans de comunicació els programes per a l’aprenentatge i el perfeccionament de les llengües europees, les relacions orals i escrites amb el públic a les oficines de la Comissió de les Comunitats Europees a les Comunitats Autònomes en qüestió.
El 1987, a partir d’una iniciativa de la Comissió Europea, es va fundar la xarxa Mercator per a la recerca i documentació de les llengües minoritzades. Una de les tres seus es troba a Barcelona. Paral·lelament als debats i negociacions del Tractat sobre la Constitució Europea, el Govern espanyol ha anat negociant el reconeixement d’un ús oficial limitat del català en les institucions de la UE. Desprès del reconeixement per part del Consell de la Unió, s’han firmat acords administratius amb el Comitè de les Regions i la Comissió Europea, i està en negociacions un acord amb el Parlament Europeu.
