Grups Musicals
La oreja de van Gogh
És un grup musical espanyol de gènere pop. El grup va ser format al 1996 a San Sebastián per joves músics que es van conèixer a la universitat. El guitarrista Pablo benegas, el baixista Álvaro fuentes, el teclat Xabi San Martín, el bateria Haritz Garde i la cantant Amaia Montero.
En un principi, es tractava d’un grup d’amics que passaven l’estona tocant versions dels seus grups preferits, però quan van començar a compondre temes es va donar compte que ningun d’ells no tenia veu per cantar. Llavors, Pablo, coneix a Amaia en una festa d’un amic. Pablo insisteix en què faci una prova amb el grup. Un cop feta la prova, Amaia és acceptada com a cantant del grup. A partir de llavors, comencen a assajar en bars. Després, presenten una maqueta, però no obtenen cap premi. L’any següent, obtenen el primer premi en el concurs de Pop-Rock Ciutat de San Sebastián, el qual va proporcionar al grup grans alegries i un fort impuls a la seva carrera. L’estil musical de
la Oreja de Van Gogh es caracteritza per l‘aplicació de sons suaus i melòdics, oscil·lant entre cançons molt melòdiques i altres de tons més foscos i propers al pop-rock.
Discografia:-Dile al sol(1998): va ser el seu primer àlbum. Van vendre aproximadament 900000 còpies.-El viaje de Copperpot(2000): el seu segon disc, el qual els donà molt més èxit. Van vendre més de 120000 còpies a Espanya.-Lo que te conté mientras te hacías la dormida(2003): va ser el seu tercer disc, del que van vendre més de 800000 còpies a Espanya.
-La Oreja de Van Gogh en directo, gira 2003 (2004). Va ser un recopilatori sobre la seva passada gira per Espanya, venent aproximadament 2000000 de còpies al món.-París (2004). Disc editat a París, que contenia dotze cançons.- LOVG 1996-2006 (2006). Recopilatori que conté tota la discografia del grup, de tots els seus àlbums.- Guapa (2006). Guapa és el seu quart àlbum i el seu llançament coincideix amb el desè aniversari del grup. És un disc amb cançons alegres i tristes, amb diferents ritmes. El disc inclou una ranxera amb agraïment als mexicans. Porta més de 600000 còpies venudes i més de 500000 còpies venudes a nivell mundial.- Más Guapa (2006). Doble CD, el nou disc de
La Oreja de Van Gogh, conté onze nous temes i versions d’altres inclosos a la primera versió de Guapa.
The Corrs
És una banda irlandesa, formada per quatre germans que practiquen una combinació entre la música tradicional irlandesa i el pop contemporani. Han venut més de 35 milions de discs.
Jim, Sharon, Carolne i Andrea Corr provenen d’un poble anomenat Dundalk. Els seus pares, els van influir la passió per la música i els van donar ànims a aprendre a tocar diferents instruments. Primer Sharon i Jim van començar a un pub i posteriorment, els quatre germans van formar un grup. El grup va llençar al 1995 el seu primer àlbum titulat Forgiven not forgotten, en el que han venut cinc milions de còpies.Després, Talk on Corners, al 1997. El va seguir l’àlbum del concert acístic, Unplugged i l’àlbum In Blue (2000).L’any següent es va llençar el recopilatori Best Of amb la col·laboració d’Alejandro Sanz.Al 2002 van realitzar un concert per una televisió en el que van col·laborar Bono i Ron Wood.Al 2004 van llençar Borrowed Heaven i al 2005 van publicar el seu últim àlbum, Home, que recull temes tradicionals irlandesos.Al 2006 es va publicar el recopilatori Dreams: The Ultimate Corrs Collection. Al 2005 el grup va ser commemorat amb l’Ordre de l’Imperi Britànic per les seves contribucions amb obres de caritat i industrial musical. Discografia:-Forgiven, not forgotten (1995)-Talk On Corners (1997)-Talk On Corners Special Edition (1998)-In Blue (2000)-In Blue Special Edition (2000)-Borrowed Heaven (2004)Home (2005)
Recopilatoris:Best of (2001)
Dreams: The Ultimate Corrs Collection (2006)
Queen
Va ser el principal grup britànic de rock, estava format per quatre membres. Freddie Mercury, Brian Harold May, Roger Taylor i John Deacon.Tot va començar al 1968, quan Brian May i Tim Staffel, dos estudiants de l’Imperi Collage, van crear una banda anomenada Smile. A ells se’ls van unir Roger Taylor com a bateria i un company de Tim Steffel, Freddi Bulsara, que era un gran admirador del grup.Quan al 1970 Tim va deixar Smile, Freddie es va unir al grup, amb Brian i Roger. Freddie va canviar el seu cognom pel de Mercury i van canviar el nom del grup pel de Queen. Un any després, se’ls va unir John Deacon com baixista. Amb aquests quatre noms es va completar el grup britànic de rock més important de la història.Al 1973, va gravar el seu primer àlbum Queen. Les cançons d’aquest àlbum mesclaven la religiositat de Freddie amb el típic rock amb estat pur.Després d’una gira com a col·laboradors, van gravar el seu segon àlbum Queen II. Després d’aquesta gira va gravar un nou disc Sheer Heart Attack al 1974, que va suposar un gran èxit mundial i el reconeixement de la qualitat del grup.Al 1975, Queen va començar la seva primera gira pels Estats Units en solitari. Aquest mateix any van llençar el single Bohemian Rhapsody.Al 1976 van llençar al mercat el nou disc A Day At The Races.Al 1977 van estrenar al mercat News Of The World i un any més tard Jazz. I van gravar We Are The Champions, que va tenir un enorme èxit Al 1979 van llançar el seu primer àlbum en viu Live Killers.Al mateix any la banda va rebre l’encàrrec de fer la banda sonora de la pel·lícula Flask Gordon.També van editar l’àlbum The Game, amb la famosa cançó Another One Bites The Dust, que va tenir un gran èxit.Al 1981 van iniciar una gira per diversos països de Sud Amèrica.Al 1982 van llençar Hot Space i al 1984 The Works a la qual la cançó I Want To Break Free es va convertir en un gran èxit.Al 1985 van participar en el festival Live Aid, el primer que van realitzar contra el SIDA.Al 1986 van llençar A Kind Of Magic.La cantant d’òpera Montserrat Caballé, fan incondicional de Freddie, es va reunir amb ell per gravar una cançó anomenada Barcelona, que quan va ser publicada l’any 1987, van adoptar-la com a himne oficial de les olimpíades.Al 1989 va sortir un nou àlbum. The Miracle. Aquest any Queen va ser elegit com el millor grup dels 80.Freddie ja sabia que estava morint.Al 1991 Queen va treure un nou senzill Innuendo. La malaltia de Freddie va influir als discs que el grup editava i les seves lletres parlaven de l’arribada d’un final que el propi Freddie pressentia, però que ningú coneixia.A finals del 1991 van publicar el Greatest Hits IIEl 23 de novembre del 1991, Freddie Mrecury va anunciar que patia el SIDA. Al dia següent va morir a casa seva envoltat de familiars i amics. Aquest fet va conmocionar als millons de fans.Com a homenatge a Freddie, es va llançar un doble senzill amb dos temes: Bohemian Rhapsody i These Are The Day Of Our Lives. Els diners recaptats van anar a parar a una organització per la lluita contra el SIDA.El 20 d’abril del 1992, es va oferir un gran concert a l’estadi de Wembley, a Londres, com a tribut a Freddie Mercury. Al 1995, va sortir al mercat l’últim treball de la banda junt a Freddie Mercury. EL seu títol va ser Made in Heaven, i Freddie va col·laborar amb la veu dels últims mesos de la seva vida. A finals del 1995 va treure l’últim àlbum del grup Ultimate Queen, una caixa luxosa amb els vint discs de Queen. Pocs mesos després van editar l’últim disc Queen Rocks, amb una cançó dedicada a Freddie, NoOne But You (Only The Good Die Young).Discografia:
Segona activitat
Para el hombre primitivo había dos señales que evidenciaban la separación entre vida y muerte. El movimiento y el sonido. Los ritos de vida y muerte se desarrollan en esta doble clave. Danza y canto se funden como símbolos de la vida. Quietud y silencio como símbolos de la muerte. El hombre primitivo encontraba música en la naturaleza y en su propia voz. También aprendió a valerse de rudimentarios objetos (huesos, cañas, troncos, conchas) para producir nuevos sonidos. Hay constancia de que hace unos 50 siglos en Sumeria ya contaban con instrumentos de percusión y cuerda (liras y arpas). Los cantos cultos eran más bien lamentaciones sobre textos poéticos.En Egipto (siglo XX a.C.) la voz humana era considerada como el instrumento más poderoso para llegar hasta las fuerzas del mundo invisible. Lo mismo sucedía en la India.
Mientras que en la India incluso hoy se mantiene esta idea, en Egipto, por influencia mesopotámica, la música adquiere en los siguientes siglos un carácter profundo, concebida como expresión de emociones humanas. Hacia el siglo X a.C., en Asiria, la música profana adquiere mayor relieve gracias a las grandes fiestas colectivas.Es muy probable que hacia el siglo VI a.C., en Mesopotamia, ya conocieran las relaciones numéricas entre longitudes de cuerdas. Estas proporciones, 1:1 (unísono), 1:2 (octava), 2:3 (quinta), y 3:4 (cuarta), y sus implicaciones armónicas fueron estudiadas por Pitágoras (siglo IV a.C.) y llevadas a Grecia, desde donde se extendería la teoría musical por Europa.El término “música” proviene del griego “musiké” (de las musas). Por eso la paternidad de lamúsica, tal como se la conoce actualmente, es atribuida a los griegos. En la mitología griega, las musas eran nueve y tenían la misión de proteger las artes y las ciencias en los juegos griegos.En la antigua Grecia la músicaabarcaba también la poesía y la danza.
Tanto la danza como el atletismo se sabe que tenían su acompañamiento musical en tiempos de Homero. Hacia principios del siglo V a.C., Atenas se convirtió en el centro principal de poetas-músicos que crearon un estilo clásico, que tuvo su expresión más importante en el ditirambo. El ditirambo se originó en el culto a Dionisos (Baco). Las obras -tragedias y comedias- eran esencialmente piezas músico-dramáticas. La poesía, la música y la danza se combinaban y las piezas eran representadas en los anfiteatros por cantores-actores-danzadores.La poesía era modulada y acentuada por sílabas, e interpretada indistintamente en prosa común, recitado y canto. La melodía estaba condicionada, en parte, por los acentos de la letra, es decir, por la melodía inherente a la letra, y el ritmo musical se basaba en el número de sílabas. Es dudoso que hubiese diferencia real entre los ritmos musicales y los metros poéticos.
Desde el siglo IV a.C., el músico comenzó a considerarse a sí mismo más como ejecutante que como autor. El resultado fue el nacimiento del virtuosismo y el culto al aplauso. La música, en general, se había convertido en mero entretenimiento, por lo que el músico perdió mucho de su nivel social. La enseñanza musical acusó un gran descenso en las escuelas, y los griegos y romanos de las clases elevadas consideraban degradante tocar un instrumento. La división entre el ciudadano y el profesional ocasionó el divorcio social y artístico que en nuestro tiempo todavía afecta a la música europea.