Principals Esports a Espanya i Catalunya…

Fútbol — A Espanya l’esport rei, es el futbol degut a la seva gran participacio i importancia en els nostres dies. Tenim una importantísima representacio a nivell nacional, europeu i mundial.
El nivell d’Espanya trobem competicions com la lliga de futbol Espanyola o la Copa del rei entre d’altres.

Handbol — L’Hanbol es un esport molt important, mes que a Espanya, a Catalunya on ens trobem amb molts importants equips, que han guanyat moltes competicions.

Básquet — El Básquet Espanyol es mundialment famós per la seva importancia en jugadors i categoría en instal·lacions, podem estar contents ja que tenim molts jugadors importants en lligues tan famoses com la NBA.

Formula 1 — La formula 1 es un esports, que es molt important a Espanya pero aixo no ha sigut de sempre, sino que ultimament amb la participacio del millor pilot del mon, Fernando Alonso s’esta començant a fer molt important.

Tennis — A l’ambit del tennis trobem una amplia gama de jugadors importants mundialment famosos, ja que hem guanyat diversos campionats i actualment a Espanya tenim el Numero 2 del mon, Rafael Nadal.

Actualitat esportiva a europea.

Noticies d’actualitat

–La FCF signa un acord amb Televisió de Catalunya i el Consell Català de l’Esport per transmetre 36 partits de les categories inferiors de Futbol, Futbol Femení i Futbol Sala.
–Dissabte 31 de març La sexta, patricinara e partit del FcBarcelona – Saragossa
–Deco s’ha entrenat aquest matí en solitari al camp de La Masia. Aquest ha estat el primer entrenament de l’internacional portuguès des que va ser operat del tercer dit de la mà dreta el 19 de març passat.
–L’equip de l’Agrupació Barça Veterans (ABV) es va imposar per 3-5 als de l’Everton dimecres al Goodison Park de Liverpool, l’estadi del club anglès.

Principals esdeveniments
- Participació d’Espanya a l’Eurocopa de futbol.
- Participació de Fernando Alonso al mundial de F1
- Participació de Rafael Nadal a una competició de tennis.
- Participació d’Espanya al mundial de natació
- Celebració del campionat d’Europa d’handbol.
- Celebració del mundial de Grècia de Basquet, amb la conseqüent victòria
d’Espanya.
- Celebració del VI partit de futbol contra les drogues.

El Rock o Rock and roll és un estil musical que evolucionà a partir del Blues. El nom rock avui en dia s’aplica a molts altres estils, en particular quan un grup de música porta una o més guitarres elèctriques, una bateria, solistes vocals i, molt freqüentment, un baix elèctric.

Vora mitjans del segle XX, una sèrie de músics, grups i solistes van revolucionar el món de la música amb l’acceleració dels ritmes del blues. Entre ells, Elvis Presley passaria a ser reconegut com el rei del rock.

La història del Rock and Roll neix als Estats Units a la dècada dels 50. Les arrels del nou gènere estan al Blues, una música negra nascuda com a crit d’alliberament per part dels esclaus africans. Tècnicament, el Blues es basa en una compàs d’estructura de dotze compassos els quals estan dividits en 3 acords de 4 pulsacions cada un. D’aquest són cantades i una només instrumental. Les lletres contenen temàtiques de desamor, reflectint el dolor de l’autor per mitjà d’una interpretació plena de sentiment. Entre els autors de Blues més destacats que varen influenciar el primitiu Rock and Roll cal citar Robert Johnson o Charly Patton. Tanmateix, no es pot oblidar la importància d’altres gèneres com el Rhythm & Blues o el Country en la creació del Rock & Roll.

El terme Rock & Roll fa referència als moviments rock, endavant i endarrere, i roll, d’un costat a l’altre, emprats pels mariners durant segles per a definir els moviments d’una embarcació. El terme va entrar en la música Gospel i molt després va ser utilitzat per descriure la forma de ballar del Rock & Roll. Els primers grups interpretaven balades romàntiques suaus, però la vessant que va guanyar més popularitat va ser una barreja de Rock & Roll i Hillbilly, un estil de música practicat al Sud dels Estats Units que va donar lloc al Rockabilly. Elvis Presley va ser el màxim exponent d’aquest estil i un dels grans mites del Rock & Roll originari. L’any 1954 és considerat com el del naixement oficial del nou gènere musical.

El Rock and Roll ha servit de base a altres gèneres musicals posteriors com el Heavy Metal.

Els inicis del heavy metal es poden situar amb l’aparició de les primeres grans bandes sorgides a finals dels anys 60 i inicis dels anys 70 com Cream, Led Zeppelin, Deep Purple, Black Sabbath, Uriah Heep, amb el que s’anomena hard rock o rock dur, fruit del desenvolupament del blues i del rock progressiu. Als anys setanta també s’hi afegeix la recuperació de la tradició de la música clàssica europea, un element que grups com Deep Purple ja van utilitzar però que seria un important ingredient de l’estil de moltes bandes del heavy metal dels anys 80. És en aquesta dècada quan hi ha una gran explosió i popularització del gènere, i és ara quan es consolida l’expressió ‘heavy metal’, amb bandes com AC/DC, Motörhead, Judas Priest o Scorpions i, cap al final de la dècada, amb el sorgiment de la New Wave of British Heavy Metal, que porta a la formació d’un gran nombre de bandes a Anglaterra, com, per exemple, Iron Maiden, Saxon, Girlschool o Deff Leppard. D’aquesta forma es produeix una renovació de l’estil i es consolida una estètica determinada ( caçadores de cuir, cabell llarg, samarretes negres… ) i una simbologia (la fascinació pel què és prohibit, pel dimoni, referències medievals i fantàstiques…), en aquesta època s’organitzen amb èxit grans macro concerts, com els Festivals de Donnigton. Mentrestant a altres parts d’Europa també comencen a sorgir bandes mítiques com Helloween o Blind Guardian a Alemanya (un dels països on aquest estil s’ha arrelat amb més força) o Trust a França. A l’estat espanyol a principis dels 80 també hi ha una explosió de bandes de heavy metal, a Madrid és on hi ha una major proliferació de grups com Obús o Barón Rojo, però també sorgeixen en aquesta dècada Los Suaves (Galícia), Ángeles del Infierno i Barricada (Euskadi), o Sangtraït (Catalunya).

Finalment, també durant aquesta dècada, apareixen als Estats Units dos moviments ben diferents; mentre bandes com Poison o Stryper aposten pels sons més melòdics del Hard Rock, bandes com Metallica, Slayer, Anthrax o Megadeth opten per una proposta més contundent, el Thrash Metal. Aquest estil es caracteritza per radicalitzar alguns aspectes del heavy metal existent, accelerant la velocitat (el tempo) de les cançons (a vegades, depenent del grup, també s’anomenava aquest estil Speed Metal), prioritzant la força vocal en detriment de la melodia, però aquests grups també es caracteritzen per introduir lletres que, com a probable conseqüència del Punk, s’allunyen de la temàtica fantàstica i la imaginaria de forta influència medieval, per tocar temes polítics o socials (un dels exponents més coneguts d’això és la cançó Master of Puppets (del disc homònim aparegut el 1986), on Metallica denunciaven els perills que comporta la drogoaddicció).

A la dècada dels 90, tot i que hi ha una lleugera pèrdua de popularitat, es produeix una gran diversificació de l’estil, amb l’aparició de diverses varietats; el Black Metal (del qual Venom n’havien estat precursors) amb bandes com Craddle of Filth), més sinistre i obscur, el Death Metal (In Flames, Children of Bodom), continduadors del Speed Metal (Stratovarius, Hammerfall), Grunge (Nirvana, Soundgarden)… I posteriorment, amb l’arribada de les noves tecnologies a la música, algunes bandes heavies comencen a utilitzar sintetitzadors i ordinadors donant lloc al Heavy Metal Industrial (Rammstein, Nine Inch Nails) i al Nu Metal (Korn, Linkin Park), que conviuen amb bandes que practiquen propostes més clàssiques.

El punk és un moviment cultural urbà o subcultura nascut a finals dels anys 70 al Regne Unit. L’estil musical lligat al moviment punk és el punk-rock, també anomenat simplement “punk”. Aquesta subcultura, al llarg del temps, ha anat donant pas a vàries ramificacions tant musicals com culturals/artístiques, com per exemple la música hardcore punk o crust punk, amb les seves respectives temàtiques. També s’ha desenvolupat paral·lelament a subcultures i estils similars com el oi! i ha donat pas a nous estils i cultures suficientment diferenciats al punk com el post-punk o el rock gòtic.

El punk com a moviment cultural (incloent l’estil musical) es basa principalment en una actitud honesta, directa, sense compromís, agressiva, provocativa i anticonformista cap a tot el que limiti la llibertat individual, des de l’estat fins a la religió, passant pel capitalisme, la moral políticament correcta o simplement la pressió que la societat exerceix sobre l’individu de diferents formes. Per aquesta raó molt “punks” adopten ideologies polítiques com l’anarquisme, s’uneixen a moviments socials com el “moviment” ocupa o fins i tot poden arribar a adoptar actituds més aviat destructives, com la que predica la idea del No Future. L’hedonisme també acostuma a ser un dels atributs que caracteritzen als punks. No obstant això, cal deixar clar que el punk és principalment una actitud, una forma de ser, de viure, de sentir. El punk és també el moviment urbà dels desafavorits, i dels que n’estan tips de la societat actual i la seva hipocresia.

Es pot dir que el flamenc no va néixer espontàniament,sinó que es va generar a partir del folklore popular, on eren abundants els antics “romances juglarescos”.

Per altra banda, es pot dir que el poble gitano del sud d’Espanya va crear aquesta música dia a dia des de la seva arribada a Andalusia el segle XV. Es creu que els gitanos van arribar d’una regió del nord de la Índia anomenada Sid que actualment pertany al Pakistan i que van haver d’abandonar degut a una sèrie de conflictes bèl·lics. Fins al final del segle XV els gitanos han estat quasi sempre nòmades amb professions relacionades amb el pastoreig i l’artesania. La tradició nòmada portà aquest grup ètnic a ser una cultura acostumada a adquirir les formes musicals d’on provenien, per reinterpretar-les després a la seva manera.

La música és una part molt important tant en les seves celebracions, com en la seva manera de viure. Tot el que necessiten per començar a fer música, és una veu i ritme, que sempre es pot afegir amb les mans i els peus. Per aquesta raó, en les formes més primitives del flamenc no es necessiten més instruments que els que proporciona el cos humà. En la música gitana sempre ha estat important, tant la improvisació com el virtuosisme.

Els gitanos van trobar a Andalusia el lloc perfecte per desenvolupar la seva musicalitat, ja que aquesta regió gaudia d’un impressionant auge cultural, artístic i científic. Aquest fet es devia a quasi vuit-cents anys de barreja de cultures àrabs, jueves i cristianes. La falta de documentació escrita sobre els primers temps del flamenc es deu a que aquest es va generar i desenvolupar en un ambient de secular ignorància i sota el regnat de la pobresa més sublim, i per tant aquestes circumstàncies no van permetre als primers flamencs deixar testimonis de la seva pròpia experiència; tot i així, la imatge que devien donar les primeres escenes flamenques no van motivar als intel·lectuals de l’època per tal de que plasmessin en els seus escrits tals esdeveniments.

Així doncs, el flamenc no estava considerat llavors com un art, sinó com tot el contrari, de fet, els pocs testimonis d’alguns intel·lectuals de que es disposa, son en sentit pejoratiu. La primera transcripció a partitura d’una peça flamenca es troba dins de la òpera “La màscara afortunada” de Neri (Itàlia , segle XVIII). Podem dir que al final del segle XIX el flamenc ja havia establert les seves formes tal i com es coneixen avui, però això ha de ser comprès tenint en compte que el flamenc és una música que no ha deixat d’evolucionar des dels seus orígens i que continua viva i canviant.

El terme música pop (popular music, en anglès) és el d’unes interpretacions musicals originades a partir de la segona meitat del segle XX, orientades a un públic molt ampli, amb finalitat de ser comercialitzades i que, en principi, és contraposa a la música considerada com a clàssica.

És un terme molt ampli, amb certes connotacions pejoratives i difícil de delimitar. Els gèneres com el jazz, el gospel i el blues tampoc es considera que pertanyin a la música pop. En principi s’origina en els països de llengua anglesa però aviat sortiren grups d’aquest estil a molts altres llocs.

Al temps dels Beatles el pop era sinònim de Rock and roll. Actualment, és habitual reservar el nom de música pop per aquella que està clarament orientada a la comercialització a gran escala.

No té un estil definit però la caracteritza la melodia simple, fàcil de recordar i amb estratègies variades per capturar l’atenció del públic entre elles les d’una atractiva escenificació on no hi acostuma a mancar l’ús de l’atractiu sexual.

Els temes tractats en les interpretacions han estat primer quasi exclusivament del sentiment amorós i derivant després cap a referències sexuals més explícites i altres temes més variats. En les formes més comercials no és habitual que els cantants siguin els autors de la lletra i música de les seves interpretacions.

L’objectiu habitual d’aquest tipus de música són els adolescents. La indústria discogràfica és una de les principals interessades en la promoció de la músic pop.

Per tal de fer més atractiu el producte musical s’ha recorregut en ocasions a fer grups en els quals els que realment canten no siguin els que apareixen davant del públic. Tal cosa va passar a la dècada dels 80 amb el grup Milli Vanilli.

A més dels Beatles es poden considerar com a representants del pop, entre molts d’altres a: Elton John, ABBA, Michael Jackson i Madonna.

Del 16 al 21 d’agost del 2005 un grup de joves d’ entre 16 i 30 anys van acudir a la jornada mundial de la joventut.

En aquesta reunió es reuneixen cristians de diferents països per passar uns dies junts i compartir la seva fe.

La seva finalitat és apropar-se una mica més a Deu i l’Esperit Sant, és a dir, ser més bons cristians.

En cada reunió estrenen un nou logotip i un nou lema, en aquesta ocasió fou el lema de: “Hem vingut a adorar-lo”. El lema depèn del país que l’organitza que, en aquesta ocasió, va ser a Colonia, Alemanya.

El viatge va ser llarg però el primer que es van trobar els va fer molt feliços, quan van trobar que el Papa Joseph Ratzinger els estava esperant fora per rebre’ls i parlar amb ells. A partir d’aquest moment va ser un no parar de celebracions, van començar a les 20:00 amb una celebració mariana a les parròquies que va durar fins les 22:00 de la nit.

El dia següent es van aixecar a les 7:30 per fer una oració a les parròquies que duraria fins les 10:00 del matí.

Altres activitats que van fer en aquests dies van ser un picnic musical, un viacrucis, una classe de catequesi, un festival,etc…

Està previst que del 15 al 20 de juliol de l’any 2008 es pugui fer la propera jornada mundial de la joventut que s’organitza a la ciutat de Sidney, Austràlia.

Pel que fa a jornades anteriors, una d’elles es va realitzar l’any 1986 en un diumenge de rams a Roma, Itàlia i, a partir d’aquest moment es va decidir continuar fent aquestes jornades.

Des de la seva fundació, el 1957, la comunitat econòmica europea s’ha anat ampliant successivament. L’any 1981 hi va ingressar Grècia i el 1985 se signa l’acord d’ingrés d’Espanya i de Portugal. Finalment, el 1995 Suècia, Finlàndia i Àustria passaren a formar part del projecte d’una Europa comuna. D’aquesta manera, de l’Europa dels sis, es passa a la dels dotze i a la del Quinze.

 Però el canvi mes transcendental es va produir el 1991, en que se signaren els Acords de Maastricht i es va crear la Unió Europea. El canvi de nom es significatiu, perquè la Comunitat Econòmica Europea revelava una Unió basada en acords econòmics, mentre que la Unió Europea manifesta una voluntat d’avançar cap a una Europa mes cohesionada.

 · La consecució d’una Unió política, econòmica i monetària que permeti un progrés  econòmic i social equilibrat de tots els països membres.

 · La protecció dels drets i dels interessos dels ciutadans de la Unio per mitja de la creació d’una ciutadania europea.

 · L’afirmació de la identitat europea en l’àmbit e la política internacional per mitja de la realització d’una política exterior i de seguretat unitària que inclogui, en el futur, la definició d’una política de defensa comuna.

 · El desenvolupament d’una estreta cooperació en l’àmbit de la justícia i dels afers Interiors.

Aquest procés es va completar el gener de 2002 amb l’entrada en circulació d’una moneda única, l’euro, per a tots els Estats membres, llevat de la Gran Bretanya, Dinamarca i Suècia. Des d’aquell moment van desaparèixer els bancs centrals dels diversos països i la política monetària ha passat a ser competència del Banc Central Europeu.

Evolució

1992- S’imposa l’ús de paper reciclat en un ple municipal.

1999- Incorporació dels criteris de sostenibilitat en las dependencies de medi ambient.

2001- Introducció dels medis de “compra verda” en els serveis de jardineria:

• Sistemes de gestió mediambiental.
• Us de vehicles i maquinaria amb criteri mediambiental.
• Optimitzar la gestió d’aigua. Reg amb aigua freàtica.
• Reducció de led substàncies químiques; lluita integrada conta plagues.

2002- Adquisició de vehicles de baix consum.

Finalitat

• Disminuir l’impacte ambiental de l’actuació municipal.
• Utilització de paper 100% reciclat.
• La fusta utilitzada sigui certificada.
• Incluïr clàusules mediambientals en els plens de contractació municipals.
• Ambientalitzar les festes i actes públics i minimitzar els residus que generen.

Spain – A typical Spanish is a médium-sized person. S/he has got dark hair with big and dark eyes. S/he is easily suntanned.Men are hairy and very male.Women have got very long and dark hair and narrow waist.Spanish people are very friendly and nice.They like party a lot! They´re a great spaeakers and they´re very argumentative.

France - A typical French person is very tall, with blonde or checknut hair and fair brown eyes. S/he has got very large nose. French people are very smart and polite, but they are very sarcastic when they become angry or when they argue. They are very artistic and creative!. French people cook very good!

Germany - A typical German person has got great nordic features. S/he has got very blonde hair with fair eyes. S/he has got very white skin, which is sensitive to the sun.
German people are very calculating and practical. They are scientist people!