Els inicis del heavy metal es poden situar amb l’aparició de les primeres grans bandes sorgides a finals dels anys 60 i inicis dels anys 70 com Cream, Led Zeppelin, Deep Purple, Black Sabbath, Uriah Heep, amb el que s’anomena hard rock o rock dur, fruit del desenvolupament del blues i del rock progressiu. Als anys setanta també s’hi afegeix la recuperació de la tradició de la música clàssica europea, un element que grups com Deep Purple ja van utilitzar però que seria un important ingredient de l’estil de moltes bandes del heavy metal dels anys 80. És en aquesta dècada quan hi ha una gran explosió i popularització del gènere, i és ara quan es consolida l’expressió ‘heavy metal’, amb bandes com AC/DC, Motörhead, Judas Priest o Scorpions i, cap al final de la dècada, amb el sorgiment de la New Wave of British Heavy Metal, que porta a la formació d’un gran nombre de bandes a Anglaterra, com, per exemple, Iron Maiden, Saxon, Girlschool o Deff Leppard. D’aquesta forma es produeix una renovació de l’estil i es consolida una estètica determinada ( caçadores de cuir, cabell llarg, samarretes negres… ) i una simbologia (la fascinació pel què és prohibit, pel dimoni, referències medievals i fantàstiques…), en aquesta època s’organitzen amb èxit grans macro concerts, com els Festivals de Donnigton. Mentrestant a altres parts d’Europa també comencen a sorgir bandes mítiques com Helloween o Blind Guardian a Alemanya (un dels països on aquest estil s’ha arrelat amb més força) o Trust a França. A l’estat espanyol a principis dels 80 també hi ha una explosió de bandes de heavy metal, a Madrid és on hi ha una major proliferació de grups com Obús o Barón Rojo, però també sorgeixen en aquesta dècada Los Suaves (Galícia), Ángeles del Infierno i Barricada (Euskadi), o Sangtraït (Catalunya).
Finalment, també durant aquesta dècada, apareixen als Estats Units dos moviments ben diferents; mentre bandes com Poison o Stryper aposten pels sons més melòdics del Hard Rock, bandes com Metallica, Slayer, Anthrax o Megadeth opten per una proposta més contundent, el Thrash Metal. Aquest estil es caracteritza per radicalitzar alguns aspectes del heavy metal existent, accelerant la velocitat (el tempo) de les cançons (a vegades, depenent del grup, també s’anomenava aquest estil Speed Metal), prioritzant la força vocal en detriment de la melodia, però aquests grups també es caracteritzen per introduir lletres que, com a probable conseqüència del Punk, s’allunyen de la temàtica fantàstica i la imaginaria de forta influència medieval, per tocar temes polítics o socials (un dels exponents més coneguts d’això és la cançó Master of Puppets (del disc homònim aparegut el 1986), on Metallica denunciaven els perills que comporta la drogoaddicció).
A la dècada dels 90, tot i que hi ha una lleugera pèrdua de popularitat, es produeix una gran diversificació de l’estil, amb l’aparició de diverses varietats; el Black Metal (del qual Venom n’havien estat precursors) amb bandes com Craddle of Filth), més sinistre i obscur, el Death Metal (In Flames, Children of Bodom), continduadors del Speed Metal (Stratovarius, Hammerfall), Grunge (Nirvana, Soundgarden)… I posteriorment, amb l’arribada de les noves tecnologies a la música, algunes bandes heavies comencen a utilitzar sintetitzadors i ordinadors donant lloc al Heavy Metal Industrial (Rammstein, Nine Inch Nails) i al Nu Metal (Korn, Linkin Park), que conviuen amb bandes que practiquen propostes més clàssiques.
Leave a Reply
You must be logged in to post a comment.
|
