Català, LLengues d’Europa
LLENGUES MINORITARES D’EUROPA
El continent europeu i les Illes Britàniques han viscut innombrables
canvis de fronteres, annexions de territoris i moviments de població al
llarg de la seva història. Una de les conseqüències ha estat que gairebé
tots els estats siguin plurilingües.
Dins del territori de l’Europa dels quinze hi ha, segons l’informe
Euromosaic, encarregat per la UE , trenta-sis llengües dites “regionals
o minoritàries”, distribuïdes en cinquanta-nou grups lingüístics amb
diferents graus de reconeixement jurídic i social. Cap d’ells no gaudeix
d’oficialitat plena reconeguda a nivell estatal.
A la Unió Europea , més de 20 milions de persones parlen una
d’aquestes llengües, a més de l’oficial de l’estat del qual tenen la ciutadania.
Gairebé el 50% viu a Espanya i el 23% a França. La resta ho
fa principalment a Irlanda, Itàlia i els Països Baixos.
De les 36 llengües dites “minoritàries”, només 6 superen el milió de
persones que les parlen (tal com resulta de la taula 5). N’hi ha 2 que
superen el mig milió (basc i gal·lès), mentre que altres 6 superen les
125.000 persones que les saben parlar sense arribar al mig milió (frisó,
friülà, luxemburguès, finès, bretó i cors).
El català és la llengua més nombrosa, pel que fa al nombre de persones
que la parlen, en relació amb totes les que es denominen “regionals
o minoritàries” a la Unió Europea i és l’única que saben parlar
més de 7 milions de persones.
Per motius històrics i polítics, el català s’inclou habitualment en
aquest grup de llengües tot i que la seva realitat queda molt lluny de
la de totes les altres, per demografia, estatut jurídic, situació sociolingüística
i normativa lingüística.
La taula 5 presenta el català en relació amb les llengües “regionals
i minoritàries” que superen el mig milió de parlants.
Només sis llengües “minoritàries” superen el milió de parlants a la Unió Europea hi ha trenta-sis llengües “regionals o minoritàries” i les parlen més de vint milions de persones.El català és la llengua més nombrosa respecte
de les llengües dites “regionals o minoritàries” de la Unió Europea.
