Crèdit de síntesi

Reportatge sobre la presència del català a Europa

Hi han diferents llengues minoritaries, com:

• Albanès: Llengua d’origen indoeuropeu. És minoritaria a Italia i Grècia.
• Alemany: L’idioma més important en tota Euorpa, parlat aproximadament per 120 millons de persones. Existeixen minories de parles alemanyes a Itàlia, França, Luxemburg, Dinamarca, Polònia i Txèquia.
• Alasacià: És una llengua essencialment oral, ja que a nivell escrit es corresponen gran part a l’alemany, exepte en algunes paraules. Alsacia es troba al nord-est de França, frontera amb Alemanya.
• Bretó: Idioma de la bretanya francesa, és l’unica llengua cèltica del grup britànic parladaal continent europeu. Avui dia queden menys d’un milió de persones que parlen bretó.
• Búlgar: Llengua eslava meridional. El búlgar s’estén per Bulgària, Sèrbia, Romania, Mo,dàvia, Ioguslàvia, Ucraïna i una part de Gr’ecia, on ho parlen 30.000 de persones d’orgien mecedoni.
• Crònic: Llengua cèltica que pertany al grup britànic, parlada a la península de Cornualla, al sud-oest de Gran Bretanya.
• Cors: La llengua de la illa deCòrsega, a Framça. Actualmentés l’única llengua “minoritaria” francesa que disposa d’un estatut particular.
• Croata: Fins no fa molt, el croata i el serbi no es distingien, excepte en algunes paraules ien la seva forma escrita. A Austria, a la regió del Burgenland, es parla una variant del croata i també s’usa a la regió italiana de la Molisa.
• Danès: Llengua escandinava. És parlat per uns cinc millons de persona que habiten a Dinamarca i a les províncies sueques de Skane, Halland i Blekinge. També es llengua minoritaria a Alemanya.
• Eslovac: Del grup eslau occidental. És la llengua oficial d’Eslovàquia i idioma minoritari a Itàlia. Originariament era considerat un dialcte del txec.
• Eslovè: Llendua eslava del grup meridional. És minoritaria en zones d’Austria fent límit amb Eslovènia, on és idioma oficial. També està present a Triestre, a la zona d’Itàlia fent frontera amb l’antiga Ioguslàvia. Es poden destacar 7 grans dialèctes, entre ells el dolenski, emprat com a llengua literària.
• Finès: Idioma oficial de Finlàndia (no finlandès). També es parla finès en zones veïnes com Noruega, Suècia i Rússia.
• Flamenc: Llengua parlada a la regió de flandes, a Bèlgica. El 55% de la població belga parla flamenc, per davant del francès. El seu origen es neerlandès, pero les dues llengues es diferencien ligerament per una evolució cultural i religiosa diferent.
• Francès: Llengua oficial a França, Bèlgica, Suïssa i Luxemburg. El 40% de la població belga parla francès, porcentatge que arriba el 80% a la capital, Brussel·les, on es co-oficial amb el flamenc.
• Frisó: Llengua parlada per unes 600.000 persones a la privincia de Frisia, Holanda, i també a alguns punts d’alemanya.S’ha conservat com a llengua cultural.
• Friulà: Parlat a la regió italiana més propera a Eslovènia, regió de Friuli. Existeix a una gran illa lingüistica autòctona d’unes 490.000 persones distribuides a les provincies de Udine, Pordenone, Goriza i Venècia. Hi ha una variant d’aquesta llengua que és el càrnic.
• Gaèl·lic: derivat del cèltic antic, es parlat per unes 70.000 persones a Escòcia, amb la major concentració de parlants en les illes Hèbrides. No té caràcter oficial al país. També és llengua dels irlandesos.
• Galès: També anomenat càmbric o címbric. Llengua cèltica - de la branca britònica- més extesa, amb uns 600.000 usuaris i des dels anys 60 comparteix la condició de llengua oficial a Gales amb l’anglès.
• Grec: Llengua minoritaria a Itàlia. Es parla a la zona de Bovesia a prop de la Regió de Calabria i de Lecce, zona coneguda amb el nom de Grècia Salentina.
• Húngar: Es parla a Húngria i a les zones de països pròxims on viuen numeroses comunitats húngares, principalment a Austria, rumania, Eslovàquia, Ioguslàvia, i russia.
• Irlandès: L’Irlandès també anomenat gaèl·lic irlandès o senzillament gaèl·lic. pertany a la branca gaèl·lic de les llengues celtes. Amb l’anglès, constitueix la primera llengua oficial de la República d’Irlanda i es parla a Ulster (Irlanda del Nord). Tens tres varaitns: El Munster, Sud-Oest d’Irlanda; el connemara, a l’oest; i el Ti’r Connail al nord-Est, aquest últim molt semblant al gaèl·lic escocès.
• Italià: D’origen romànic, el parlen 58 milions de personesa Itàlia i també es un dels quatre idiomes oficials de Suïssa. Avui dia un alt porcentatge de la població segueix parlant una variant de l’idioma: piamontès, sicilià, napilità o calabrès són només algunes d’aquestes parles, que a vegades s’allunyen de l’italià fins i tot que dificulta la comunicació.
• Ladi: D’origen retoromance, es parlat a la regió dels Alps centrals i orientals d’Itàlia, en concret a Belluno, Bolzano i Trento. També el parlen a una part del tirol sud astríac.
• Llengues d’Oïl: Agrupa les diferents llengues romances presents a França. La seva semblança amb el francès els fa semblar dialectes, el que fa dificil qualsevol procediments.
• Luxemburguès: Llengua oficial del Ducado de Luxemburg junt amb el francès i l’alemany des de 1984. De la familia de les llengues germàniaques. S’utilitza sobretot a nivell oral i parcialment a nivell escrit, ja que creix d’una normativa gramatica.
• Macedoni: parlada a les comunitat eslaves. És una llengua moderna basada en els dialèctes búlgars creuats amb el serbocroata. Llengua oficial a Macedonia des de 1991.
• Mirandès: Parlada al nord de portugal. La regió té millor comunicació con Zamora que amb Lisboa o Porto, ja que la separa la serralada de Tras-ós-Montes.
• Neerlandès: Holandès, anomenat neerlandès.
• Occità: Llengua dels trovador medievals, parlada a al sud de frança, es composa de tres grans variants: el provençal, el gascó i el languedocie. Llengua romànica, s’exten actualment en més de trenta provincies franceses així com a la Val D’aran i a alguns punts d’itàlia.
• Romní: Llengua del poble gità derivat del sanscrist, es parlat al continen europeu per casi dos milions de persones i és una de les llengues que estàn en més perill d’extinció. És llengua oficial a Finlàndia.
• Saami: idioma dels països Nòrdics. S’exten per els territoris septentrionals de Noruega, Finlàndia, Suècia i la pensinsula de Kola, a Russia.
• Sard: Parlat al centre de Cerdenya, a Itàlia. Es compon de germanismes, arabismes i catalanismes, entre altres.
• Suèc: Llengua d’origen germànic que pertany a la mateixa branca lngüistica que altres idiomes escandinaus, com el noruèg, el danès i l’islandès. Avui dia, parlen 8 milions de persones el suèc.

Grans obres de la literatura europea

Obre	Autor	País	Segle	Moviment estètic o literari
Contes de Canterbury	Geoffrey Chaucer	Regne Unit	XIV - XV	Renaixament
Els tres mosqueters	Alexandre Dumas	França	XIX	Romanticisme
La Regenta	Leonardo Alas “Clarín”	Espanya	XIX	Naturalisme - Realisme
Canigó	Jacint Verdaguer	Espanya	XIX	Romanticisme
Hamlet	Willian Shekespeare	Regne Unit	XVII	Barroc
La muntanya màgica	Thomas mann	Alemanya	XX	Subrrealisme
Els viatges de Gulliver	Jonathan Swift	Alemanya	XVIII	Novel·la aventura
La plaça del Diamant	Mercè Rodoreda	Espanya	XX	Post-guerra
L’Odissea	Homer	Grècia	IX aC	Poesia
El prìncep	Niccolo Machiaveli	Itàlia	XIV	Renaixament
Don Quijote de la Mancha	Miguel de Cervantes	Espanya	XVII	Barroc
Faust	Johann Wolfang Von Goetha	Alemanya	XVIII-XIX
Oliver Twist	Charles Dickens	Regne Unit	XIX	Realisme - Naturalisme
Anna Karènina	Leon Tolshoi	Russia	XIX	Realisme
Platero y yo	Juan Ramón Jimenez	Espanya	XX	Prosa poètica
Crim i càstig	Fiodor Dostolevski	Russia	XIX	Realisme
Llibre d’amic e amat	Ramón Llull	Espanya	XIII	Narrativa didàctica

Obres	Autor	País	Segle	Moviment estètic o literari
Orland furiós	Ludoviro Ariosto	Italia	XVI
A la recerca del temps perdut	Marcel Proust	França	XX
El llibre de la jungla	Rudyard Kibling	Regne Unit	XIX
Tot esperant Godot	Samuel Beckett	França	XX
Les flors del mal	Charles Baudelaire	França	XIX
Cantar del mio Cid	Anonimo	Espanya	XII
Madanne Bovary	Gustave Flaubert	França	XIX
El retrat de Dorian Gray	Oscar Wilde	Irlanda	XIX
Els promesos	Alexandre Monzoni	Espanya	XX
Ivanhoe	Scott Walter	Regne Unit	XIX
Fuenteovejuna	Lope de Vega, Felix	Epsanya	XVIII
Seny i sensibilitat	Austin Jane	Regne Unit	XIX
Així parlà Zaratrusta	Friederich Wilhulm	Alemanya	XIX
Libro de buen amor	Juan Luis Arjipreste	Espanya	XIV
Germinal	Zola	França	XIX-XX
Cyrano de Bergerac	Rostand Edmond	França	XIX

Obra	Autor	País	Segle	Moviment estètic o literari
L’estany	Xavi Castillo	Espanya	XXI	Teatre
Càndid
Campos de Castilla	Antonio Machado	Espanya	XX
Èdip rei	Sofocles	Espanya	XX
La Ilíada	Homer	Grècia	VIII-IX	Epopeya Clàssica
Decameró	Bocaccio	Itàlia	XIV
Divina comèdia	Alighieri Pante	Itàlia	XIV
Tirant lo Blanc	Joanot Martorell	Espanya	XV
La vida es sueño	Calderón de la Barca	Espanya	XX	Barroc
El malalt imaginari	Moliere	França	XIX	Barroc
Rabinson Crusoe	Daniel Defoe	Regne Unit	XVIII
Els miserables	Hugo Víctor	França	XIX	Realisme
Ulysses	James, Joice	Irlanda	XX	Literatura occidental
Os Lusíadas	Luís Camoes	Portugal	XVI
El roig i el negre	Stendhal	França	XIX
La metamorfosi	Franis Calka	Alemanya	XX
Eneida	Virgilio Moron, Rublio	Espanya	I	Clàssic epopeya