El català a Europa
Reportatge sobre la presència del català a Europa
Hi han diferents llengues minoritaries, com:
- Albanès: Llengua d’origen indoeuropeu. És minoritaria a Italia i Grècia.
- Alemany: L’idioma més important en tota Euorpa, parlat aproximadament per 120 millons de persones. Existeixen minories de parles alemanyes a Itàlia, França, Luxemburg, Dinamarca, Polònia i Txèquia.
- Alasacià: És una llengua essencialment oral, ja que a nivell escrit es corresponen gran part a l’alemany, exepte en algunes paraules. Alsacia es troba al nord-est de França, frontera amb Alemanya.
- Bretó: Idioma de la bretanya francesa, és l’unica llengua cèltica del grup britànic parladaal continent europeu. Avui dia queden menys d’un milió de persones que parlen bretó.
- Búlgar: Llengua eslava meridional. El búlgar s’estén per Bulgària, Sèrbia, Romania, Mo,dàvia, Ioguslàvia, Ucraïna i una part de Gr’ecia, on ho parlen 30.000 de persones d’orgien mecedoni.
- Crònic: Llengua cèltica que pertany al grup britànic, parlada a la península de Cornualla, al sud-oest de Gran Bretanya.
- Cors: La llengua de la illa deCòrsega, a Framça. Actualmentés l’única llengua “minoritaria” francesa que disposa d’un estatut particular.
- Croata: Fins no fa molt, el croata i el serbi no es distingien, excepte en algunes paraules ien la seva forma escrita. A Austria, a la regió del Burgenland, es parla una variant del croata i també s’usa a la regió italiana de la Molisa.
- Danès: Llengua escandinava. És parlat per uns cinc millons de persona que habiten a Dinamarca i a les províncies sueques de Skane, Halland i Blekinge. També es llengua minoritaria a Alemanya.
- Eslovac: Del grup eslau occidental. És la llengua oficial d’Eslovàquia i idioma minoritari a Itàlia. Originariament era considerat un dialcte del txec.
- Eslovè: Llendua eslava del grup meridional. És minoritaria en zones d’Austria fent límit amb Eslovènia, on és idioma oficial. També està present a Triestre, a la zona d’Itàlia fent frontera amb l’antiga Ioguslàvia. Es poden destacar 7 grans dialèctes, entre ells el dolenski, emprat com a llengua literària.
- Finès: Idioma oficial de Finlàndia (no finlandès). També es parla finès en zones veïnes com Noruega, Suècia i Rússia.
- Flamenc: Llengua parlada a la regió de flandes, a Bèlgica. El 55% de la població belga parla flamenc, per davant del francès. El seu origen es neerlandès, pero les dues llengues es diferencien ligerament per una evolució cultural i religiosa diferent.
- Francès: Llengua oficial a França, Bèlgica, Suïssa i Luxemburg. El 40% de la població belga parla francès, porcentatge que arriba el 80% a la capital, Brussel·les, on es co-oficial amb el flamenc.
- Frisó: Llengua parlada per unes 600.000 persones a la privincia de Frisia, Holanda, i també a alguns punts d’alemanya.S’ha conservat com a llengua cultural.
- Friulà: Parlat a la regió italiana més propera a Eslovènia, regió de Friuli. Existeix a una gran illa lingüistica autòctona d’unes 490.000 persones distribuides a les provincies de Udine, Pordenone, Goriza i Venècia. Hi ha una variant d’aquesta llengua que és el càrnic.
- Gaèl·lic: derivat del cèltic antic, es parlat per unes 70.000 persones a Escòcia, amb la major concentració de parlants en les illes Hèbrides. No té caràcter oficial al país. També és llengua dels irlandesos.
- Galès: També anomenat càmbric o címbric. Llengua cèltica - de la branca britònica- més extesa, amb uns 600.000 usuaris i des dels anys 60 comparteix la condició de llengua oficial a Gales amb l’anglès.
- Grec: Llengua minoritaria a Itàlia. Es parla a la zona de Bovesia a prop de la Regió de Calabria i de Lecce, zona coneguda amb el nom de Grècia Salentina.
- Húngar: Es parla a Húngria i a les zones de països pròxims on viuen numeroses comunitats húngares, principalment a Austria, rumania, Eslovàquia, Ioguslàvia, i russia.
- Irlandès: L’Irlandès també anomenat gaèl·lic irlandès o senzillament gaèl·lic. pertany a la branca gaèl·lic de les llengues celtes. Amb l’anglès, constitueix la primera llengua oficial de la República d’Irlanda i es parla a Ulster (Irlanda del Nord). Tens tres varaitns: El Munster, Sud-Oest d’Irlanda; el connemara, a l’oest; i el Ti’r Connail al nord-Est, aquest últim molt semblant al gaèl·lic escocès.
- Italià: D’origen romànic, el parlen 58 milions de personesa Itàlia i també es un dels quatre idiomes oficials de Suïssa. Avui dia un alt porcentatge de la població segueix parlant una variant de l’idioma: piamontès, sicilià, napilità o calabrès són només algunes d’aquestes parles, que a vegades s’allunyen de l’italià fins i tot que dificulta la comunicació.
- Ladi: D’origen retoromance, es parlat a la regió dels Alps centrals i orientals d’Itàlia, en concret a Belluno, Bolzano i Trento. També el parlen a una part del tirol sud astríac.
- Llengues d’Oïl: Agrupa les diferents llengues romances presents a França. La seva semblança amb el francès els fa semblar dialectes, el que fa dificil qualsevol procediments.
- Luxemburguès: Llengua oficial del Ducado de Luxemburg junt amb el francès i l’alemany des de 1984. De la familia de les llengues germàniaques. S’utilitza sobretot a nivell oral i parcialment a nivell escrit, ja que creix d’una normativa gramatica.
- Macedoni: parlada a les comunitat eslaves. És una llengua moderna basada en els dialèctes búlgars creuats amb el serbocroata. Llengua oficial a Macedonia des de 1991.
- Mirandès: Parlada al nord de portugal. La regió té millor comunicació con Zamora que amb Lisboa o Porto, ja que la separa la serralada de Tras-ós-Montes.
- Neerlandès: Holandès, anomenat neerlandès.
- Occità: Llengua dels trovador medievals, parlada a al sud de frança, es composa de tres grans variants: el provençal, el gascó i el languedocie. Llengua romànica, s’exten actualment en més de trenta provincies franceses així com a la Val D’aran i a alguns punts d’itàlia.
- Romní: Llengua del poble gità derivat del sanscrist, es parlat al continen europeu per casi dos milions de persones i és una de les llengues que estàn en més perill d’extinció. És llengua oficial a Finlàndia.
- Saami: idioma dels països Nòrdics. S’exten per els territoris septentrionals de Noruega, Finlàndia, Suècia i la pensinsula de Kola, a Russia.
- Sard: Parlat al centre de Cerdenya, a Itàlia. Es compon de germanismes, arabismes i catalanismes, entre altres.
- Suèc: Llengua d’origen germànic que pertany a la mateixa branca lngüistica que altres idiomes escandinaus, com el noruèg, el danès i l’islandès. Avui dia, parlen 8 milions de persones el suèc.
Grans obres de la literatura europea
| Obre |
Autor | País | Segle |
Moviment estètic o literari |
| Contes de Canterbury | Geoffrey Chaucer | Regne Unit | XIV - XV | Renaixament |
| Els tres mosqueters | Alexandre Dumas | França | XIX | Romanticisme |
| La Regenta | Leonardo Alas “Clarín” | Espanya | XIX | Naturalisme - Realisme |
| Canigó | Jacint Verdaguer | Espanya | XIX | Romanticisme |
| Hamlet | Willian Shekespeare | Regne Unit | XVII | Barroc |
| La muntanya màgica | Thomas mann | Alemanya | XX | Subrrealisme |
| Els viatges de Gulliver | Jonathan Swift | Alemanya | XVIII | Novel·la aventura |
| La plaça del Diamant | Mercè Rodoreda | Espanya | XX | Post-guerra |
| L’Odissea | Homer | Grècia | IX aC | Poesia |
| El prìncep | Niccolo Machiaveli | Itàlia | XIV | Renaixament |
| Don Quijote de la Mancha | Miguel de Cervantes | Espanya | XVII | Barroc |
| Faust | Johann Wolfang Von Goetha | Alemanya | XVIII-XIX | |
| Oliver Twist | Charles Dickens | Regne Unit | XIX | Realisme - Naturalisme |
| Anna Karènina | Leon Tolshoi | Russia | XIX | Realisme |
| Platero y yo | Juan Ramón Jimenez | Espanya | XX | Prosa poètica |
| Crim i càstig | Fiodor Dostolevski | Russia | XIX | Realisme |
| Llibre d’amic e amat | Ramón Llull | Espanya | XIII | Narrativa didàctica |
| Obres | Autor | País |
Segle |
Moviment estètic o literari |
| Orland furiós | Ludoviro Ariosto | Italia | XVI | |
| A la recerca del temps perdut | Marcel Proust | França | XX | |
| El llibre de la jungla | Rudyard Kibling | Regne Unit | XIX | |
| Tot esperant Godot | Samuel Beckett | França | XX | |
| Les flors del mal | Charles Baudelaire | França | XIX | |
| Cantar del mio Cid | Anonimo | Espanya | XII | |
| Madanne Bovary | Gustave Flaubert | França | XIX | |
| El retrat de Dorian Gray | Oscar Wilde | Irlanda | XIX | |
| Els promesos | Alexandre Monzoni | Espanya | XX | |
| Ivanhoe | Scott Walter | Regne Unit | XIX | |
| Fuenteovejuna | Lope de Vega, Felix | Epsanya | XVIII | |
| Seny i sensibilitat | Austin Jane | Regne Unit | XIX | |
| Així parlà Zaratrusta | Friederich Wilhulm | Alemanya | XIX | |
| Libro de buen amor | Juan Luis Arjipreste | Espanya | XIV | |
| Germinal | Zola | França | XIX-XX | |
| Cyrano de Bergerac | Rostand Edmond | França | XIX | |
|
Obra |
Autor |
País |
Segle |
Moviment estètic o literari |
|
L’estany |
Xavi Castillo |
Espanya |
XXI |
Teatre |
|
Càndid |
|
|
|
|
|
Campos de Castilla |
Antonio Machado |
Espanya |
XX |
|
|
Èdip rei |
Sofocles |
Espanya |
XX |
|
|
La Ilíada |
Homer |
Grècia |
VIII-IX |
Epopeya Clàssica |
|
Decameró |
Bocaccio |
Itàlia |
XIV |
|
|
Divina comèdia |
Alighieri Pante |
Itàlia |
XIV |
|
|
Tirant lo Blanc |
Joanot Martorell |
Espanya |
XV |
|
|
La vida es sueño |
Calderón de la Barca |
Espanya |
XX |
Barroc |
|
El malalt imaginari |
Moliere |
França |
XIX |
Barroc |
|
Rabinson Crusoe |
Daniel Defoe |
Regne Unit |
XVIII |
|
|
Els miserables |
Hugo Víctor |
França |
XIX |
Realisme |
|
Ulysses |
James, Joice |
Irlanda |
XX |
Literatura occidental |
|
Os Lusíadas |
Luís Camoes |
Portugal |
XVI |
|
|
El roig i el negre |
Stendhal |
França |
XIX |
|
|
La metamorfosi |
Franis Calka |
Alemanya |
XX |
|
|
Eneida |
Virgilio Moron, Rublio |
Espanya |
I |
Clàssic epopeya |