Els europeus parlen una gran varietat d’idiomes. Les principals famílies lingüístiques estan formades per les llengües eslaves, que inclouen el rus, el ucrania, el bielorús, el txec, el eslovac, el búlgar, el polonès, l’eslovè, el macedoni i el serbo-croata; les llengües germàniques, que engloben l’anglès, l’alemany, el neerlandès, el danès, el noruec, el suec i l’islandès; les llengües romàniques, entre les quals es troben l’italià, el francès, l’espanyol, el català, el portuguès i el romanès. Aquests idiomes tenen bàsicament els mateixos orígens i es classifiquen dintre de les llengües indoeuropees, que també comprenen el grec, l’albanès i llengües cèltiques com el gaèlic, el gales i el bretó. A més de les llengües indoeuropees, en el continent hi ha pobles que parlen llengües ugrofineses, a més d’altres llengües, com el basc (euskera) i el turc. Molts europeus utilitzen l’anglès, l’alemany, l’espanyol o el francès com segona llengua.Dins de l’Unió Europea dels quinze existeixen trenta sis llengües minoritàries o regionals, distribuïdes en cinquanta nou grups lingüístics amb diferents graus de reconeixement jurídic i social.En l’Unió Europea, més de vint milions de persones parlen una d’aquestes llengües, a més de l’oficial del país on viuen. Gairebé el 50% viu a Espanya i el 23% a França. La resta esta principalment a Irlanda, Itàlia i els Països Baixos.De les trenta sis llengües minoritàries, només sis superen el milió de persones que les parlen. Hi ha dos que superen el mig milió( Euskera i Gales), m’entres que les altres sis superen les 125.000 persones que les saben parlar sense arribar al milió (frisó, friulà, luxemburguès, finés, bretó i cors).El català és la llengua més nombrosa, pel que fa al nombre de persones que la parlen i és l’única que saben parlar més de set milions de persones.Llengües minoritàries:-Albanés: llengua d’origen indoeuropeo, és minoritària a Itàlia i Grècia.En Grècia, L’albanès, o arvanitika, ho parlen unes 100.000 persones en les regions de Ática, Bocotia, Euboea, Epiro i Atenes, així com en l’illa de Salamina.-Alemany: és l’idioma més important en tota Europa, parlat aproximadament per 120 milions de persones. En Alemanya existeixen diferents variants dialectals de l’idioma, també present a Àustria, Suïssa i Liechtenstein. A més existeixen minories de parles alemanyes a Itàlia, França, Luxemburg, Dinamarca, Polònia i Txèquia.- Alsaciano El alsaciano és una llengua essencialment oral, ja que a nivell escrit es correspon en gran part a l’alemany, excepte en algunes paraules. Alsacia es troba en el noreste de França, en la frontera amb Alemanya.-Bretó: idioma de
la Bretanya francesa, és l’única llengua cèltica del grup britónico parlada en el continent europeu.Avui dia queden menys d’un milió de persones que parlen en bretón. Existeixen escoles en bretón però la llengua no disposa d’un estatut oficial a França.-Búlgar: llengua eslava meridional, el búlgar s’estén per Bulgària, Sèrbia, Romania, Moldàvia, Iugoslàvia, Ucraïna i una part de Grècia, on ho parlen 30.000 persones d’origen macedoni o vlach.-Flamenc Llengua parlada en la regió de Flandes, a Bèlgica, el 55 per cent de la població belga parla flamenc, per davant del francès. El seu origen és neerlandès.  -Frisó: llengua parlada per unes 600.000 persones en la província de Frisia, als Països Baixos (Holanda), i també en alguns punts d’Alemanya. Desaparegut de l’administració a mitjan segle XVI, el frisón s’ha conservat com llengua cultural.-Ladí: el ladí, d’origen retoromance, és parlat en la regió dels Alps centrals i orientals d’Itàlia, en concret en Belluno, Bozen i Trento. També ho parlen en una part del Tirol sud austríac, i fins i tot el romanche, llengua oficial a Suïssa, és de fet ladí.-Occità: la llengua dels trobadors medievals, parlada en el sud de França, es compon de tres grans variants: el provençal, el gascón i el languedocien.-Sard: el sard és una llengua llatina particularment arcaïca. A causa de les diferents invasions, es compon de germanismos, arabismos i catalanismes, entre uns altres. Más d’un milió i mig de persones parlen en sardo a Sardenya, on disposa d’un estatut especial  d’autonomia  però no té  reconeixement  legal. 
El següent mapa presenta les catorze llengües minoritàries de l’Unió Europea que tenen més de 125.000 parlants. Entre aquestes destaquen el català, luxemburguès i l’Euskera.