A l’inici es jugaven els partits de bàsquet en camps de futbol amb 7 jugadors per banda. A partir de 1927, amb motiu de l’arribada de l’Hindu Club de Buenos Aires, que disputà diversos partits a casa nostra contra la Selecció Catalana de bàsquet, es començà a jugar amb equips de 5 jugadors.

Handbol  

Es un esport de conjunt practicat amb les mans entre dos equips de set jugadors cadascun, sis jugadors de camp i un porter, que miren d’introduir una pilota dins la porteria defensada per l’equip contrari.

L’handbol de set és el que es juga habitualment en l’actualitat, en un camp de 40 m de llargada per 20 m d’amplada. Les porteries fan 3 m d’amplada per dos d’alçada. Davant cada porteria hi ha una àrea delimitada per un semicercle que té el seu centre en cadascun dels pals de la porteria amb un radi de 6 m. Davant de la porteria, també a 6 m, els dos semicercles de cada pal s’uneixen per una recta.

                                                    

L’espai delimitat per aquesta àrea està reservat per al porter. Cap jugador de camp hi pot entrar de forma intencionada o per obtenir avantatge.També existeix una modalitat d’handbol d’onze, no gaire popular en l’actualitat

A la resta de Europa aquest esports i resideixen i son els majoritaris. Amb les seves particulars lligues i competicions singulars.

Els nostres;

Carles Puyol és un futbolista català. Va començar com a futbolista a la Pobla de Segur (Lleida) on va tenir una gran progressió, al 1996 amb 17 anys va entrar en la Masia on també va tenir una gran progressió. El cim en la carrera de Puyol va ser quan Louis Van Gaal el va pujar al primer equip on es quedarà i es convertirà en un dels jugadors més importants del Barça amb una clàusula de 180 Milions d’euros.El primer i únic partit de Carles Puyol amb la selecció catalana va ser el 28 de desembre del 2001, contra Xile. Quatre mesos després, el 17 d’abril de 2002, el capità del FC Barcelona va debutar amb Espanya a Belfast, en un partit davant Irlanda del Nord. Des d’aleshores, ha disputat més de 40 partits amb la selecció espanyola i no ha tornat a jugar-ne cap amb la catalana. Característiques tècniquesEn Puyol ha jugat a totes les posicions de la defensa, però des de fa tres anys juga de forma regular a la posició de defensa central. És el clàssic “tronc” de les defenses, alt, fort, agressiu sobre el rival, i gairebé insuperable en l’u contra u. És un dels pocs defensors purs que queden en circulació avui en el futbol modern. Ràpid i de increïbles reaccions, especialista en l’anticipació, te com a punt més dèbil el joc aeri. Juntament amb Xavi, és tàcticament el jugador clau del Barça. Finalment dir que està dotat d’una gran personalitat i entrega, cosa que ha fet que sigui un símbol del Barça i de Catalunya.                                                    

 

Pau Gasol

En Pau Gasol és un jugador català de bàsquet. Va néixer a Barcelona el 6 de juliol de 1980 (tot i que als sis anys es traslladà a Sant Boi de Llobregat en el si d’una família relacionada amb la medicina i el bàsquet. Actualment és jugador dels Memphis Grizzlies, essent el primer jugador català de la història en fitxar per un equip de la NBA.

  

En Pau Gasol va estudiar medicina durant uns mesos, però ho va deixar perquè no podia compaginar-ho amb el bàsquet. És el gran de tres germans, dels quals, en Marc, ja és professional del bàsquet. Amb 2,13 metres d’alçada, en Pau Gasol, és un pivot dretà molt àgil i ràpid, capaç de jugar tant a prop de la cistella, com lluny, especialista en penetrar a cistella i amb un bon tir exterior.

La temporada 1997-98 va ingressar al Futbol Club Barcelona, debutant a la lliga ACB el 17 de gener de 1999. Amb el club barceloní va guanyar dues Lligues ACB i una Copa del Rei. Amb només vint anys va convertir-se en un jugador tant determinant a la lliga espanyola, que immediatament va entrar al  de la NBA. Triat en el tercer lloc de la NBA de l’any 2001, va ser contractat pels Memphis Grizzlies. Va debutar la temporada 2001-02 guanyant el premi de Novell (rookie) de l’Any de la NBA aquella mateixa temporada. I va ser triat per votació dels afeccionats com Jugador de l’Any de la NBA el 2004. Líder indiscutible del seu equip ha acosseguit classificar-lo pels play-off dos cops consecutius (2004 i 2005, per primer cop en la història del club).

Esports de risc

Els esports de risc o esports d’aventura són aquells esports on hi predomina un element de risc controlat. El risc pot venir de la mateixa activitat esportiva (caigudes, etc.), o de la incertesa de les condicions ambientals (meteorologia, estat de la mar, etc.)

Ã’bviament, definir quins esports són de risc és subjectiu: per exemple, no se sol classificar el futbol com a esport d’aventura, tot i que hi ha un risc molt alt de patir lesions. Algunes modalitats d’alpinisme i escalada, el paracaigudisme, etc., són els exemples més clàssics d’esports d’aventura, tot i que en els darrers anys han sorgit gran nombre d’esports de risc

 

L’alpinisme és un esport que consisteix a fer ascensions a muntanyes elevades, generalment d’un cert grau de dificultat. És considerat habitualment una de les modalitats del muntanyismeLa primera muntanya que es va pujar per motius purament esportius, sembla que va ser el Mont Aiguille, al sud de França. Antoine de Ville, per ordre del rei Carles VIII, va pujar, ajudat de cordes i escales de fusta. Corria l’any 1492..   

Abans d’això ja s’havien pujat muntanyes, sempre amb una o un altra finalitat i és probable que amb el pas dels anys i dels segles, altres muntanyes fossin pujades, per pastors, caçadors o aventurers. Res s’en sap d’aquestos. Així el següent pas reconegut i documentat de la història de l’alpinisme es presenta tres segles mes tard.

Al 1760 un ric ginebrí, dit Horace-Benedict de Sausure, marxa al país del Mont Blanc. La seva voluntat queda sotmesa al desig de pujar-hi. Sabent-se incapaç d’ésser el primer en pujar, ofereix força diners al que trobi un camí practicable fins al cim del Mont Blanc. Això trigaria 26 anys.

L’espeleologia L’espeleologia és la ciència que estudia les coves, grutes o altres fenòmens càrstics, des de diferents punts de vista; formació, constitució, característiques físiques, formes de vida i evolució al llarg del temps. També s’anomena així l’exploració de les coves i avencs, activitat esportiva per a la qual cal un equipament tècnic adient i sovint certa preparació en escalada i submarinisme.

El francès Édouard-Alfred Martel (1859-1938), considerat el creador de l’espeleologia moderna, fou qui va iniciar les primeres exploracions científiques, i l’any 1895 fundà la Société de Spéléologie i llançà el butlletí periòdic «Spelunca».

   

Dòping El dopatge, és l’administració a una persona sana, o la utilització per ella mateixa, de substàncies estranyes a l’organisme o de substàncies fisiològiques en quantitats incrementades o per vies anormals, tenint com a única finalitat, augmentar artificialment i de manera il·legal el rendiment d’aquestes persones.Actualment, l’acte de dopar-se, ja no és, excepte en alguns casos, l’acte aïllat d’un esportista el dia de la competició. Ara, molts equips ho practiquen d’una manera sistemàtica i organitzada.La causa principal de l’augment dels casos de dopatge és l’excés de comercialització que està patint l’esport. La recent explotació dels drets de televisió i el fet que certs patrocinadors concedeixen retribucions als esportistes en funció de les medalles obtingudes fan que, aquests pateixin una forta pressió psicològica, sent els atletes joves els més perjudicats.El doping a més de perjudicar seriosament la salut dels esportistes està en contra d’un dels principis fonamentals de l’esport que és el de la competència justa i equitativa i per això el Comitè Olímpic Internacional i les Federacions esportives internacionals han prohibit l’ús de substàncies dopant. Aquesta prohibició s’ha fet explícita en la llei de cultura física.Sempre han existit tècniques o substàncies utilitzades pels esportistes per tal d’augmentar la seva força, i resistència i millorar d’una manera artificial les seves actuacions, però el dòping, de la manera que nosaltres l’entenem va aparèixer al segle XIX, quan els avenços de la medicina van començar a ser importants i l’esport es transformà en el que coneixem avui.