~L’Esport a Europa__*
Dimarts Novembre 30th 1999, 0:00
Classificat com a:
GeneralL’Esport a Europa* -Esports Predominants
Els esports predominants a Catalunya són per damunt de tots el futbol, seguit d’aprop per el bàsquet,i també tenen molta afició el hoquei i el voley.
Futbol
És un esport que enfonta un equip contra un altre, d’once jugadors cada un i consisteic a ficar una pilota dins la porteria del equip contrari amb qualsevol part del cos menys amb els braços.
Els clubs de futbol mes importants a Catalunya són:
*Futbol Club Barcelona (Camp Nou)
*Reial Club Deportiu Espanyol (LLuís Companys)
*Centre d’Esports Sabadell
*Unió Esportiva Lleida
*Club Gimnàstic de Tarragona
*Club Esportiu Europa
El mes alt que ha estat la selecció espanyola en un mundial a sigut al quart lloc i a nivell mundial segona.
Va ser al mundial de Brasil al 1950.
Basquet
És un esport semblant al futbol peró que es juga en un camp mes petit, la pilota s’intenta ficar dins d’una cistella amb les mans, i cada equip consta de cinc jugadors.
Al món del bàsquet cal destacar a la nostra ciutat, Badalona i el seu equip, el Juventut de Badalona, que va ser campió d’europa l’any 1994.À mes s’espera que per finals d’aquet any s’acabi la ciutat esportiva del bàsquet aqui, a Badalona.
.gif)
Uns dels equips mes importants d’Espanya són : Real Madrid, F.C.Barcelona, Unicaja
La lliga mes important de Basquet d’Espanya es la ACB en la que participen 18 equips.
Hockei
L’hoquei sobre herba o hoquei sobre gespa és un esport en el qual dos equips rivals de 11 jugadors, competeixen per a ficar una pilota en la porteria de l’equip contrari (gol) amb l’ajuda d’un pal o Estic que permet controlar aquesta pilota. L’objectiu consisteix a marcar més gols que l’equip contrari al finalitzar el temps de joc reglamentari.
-Nivell dels nostres deportistes:
Actualment l’esportista més destacats d’Espanya posiblement sigui Fernando Alonso (nascut el 29 de juliol de 1981 a Oviedo) és un pilot asturià de Fórmula 1, que actualment viu a Oxford.
Alonso es actualment (2007) el pilot més jove de la història en proclamar-se campió del món de Fórmula 1, concretament va guanyar el campionat mundial de la temporada 2005 amb 24 anys. Des del 2007 és pilot oficial de l’equip McLaren tenint com a company de volant al britànic Lewis Hamilton i com a pilot provador d’escuderia al català Pedro Martínez de la Rosa.
Pau Gasol és un jugador català de bàsquet. Va néixer a Barcelona el 6 de juliol de 1980 (tot i que als sis anys es traslladà a Sant Boi de Llobregat) en el si d’una família relacionada amb la medicina i el bàsquet. Actualment és jugador dels Memphis Grizzlies, essent el primer jugador català de la història en fitxar per un equip de la NBA.
Pau Gasol, és un aler-pivot dretà molt àgil i ràpid, capaç de jugar tant a prop de la cistella, com lluny, especialista en penetrar a cistella i amb un bon tir exterior.
La temporada 1997-98 va ingressar al Futbol Club Barcelona, debutant a la lliga ACB el 17 de gener de 1999. Amb el club barceloní va guanyar dues Lligues ACB i una Copa del Rei. Amb només vint anys va convertir-se en un jugador tant determinant a la lliga espanyola, que inmediatament va entrar al draft de la NBA. Triat en el tercer lloc del draft de la NBA de l’any 2001, va ser contractat pels Memphis Grizzlies. Va debutar la temporada 2001-02 guanyant el premi de Novell (rookie) de l’Any de la NBA aquella mateixa temporada. I va ser triat per votació dels afeccionats com Jugador de l’Any de la NBA el 2004. Líder indiscutible del seu equip ha acosseguit classificar-lo pels play-off dos cops consecutius (2004 i 2005, per primer cop en la història del club).
Rafel Nadal Parera és un jugador de tennis mallorquí. Nebot de Miquel Àngel Nadal (exjugador de futbol), va nàixer a Manacor el 3 de juny de 1986, i malgrat la seva joventut, ja està entre els millors jugadors del món. A finals de 2006 estava número 2 del món segons el rànquing ATP i ja havia guanyat 18 títols com a professional, d’entre ells una Copa Davis (2004) i 2 Roland Garros (2005 i 2006). La majoria dels títols aconseguits són sobre terra batuda, superfície sobre la que té el récord de victòries consecutives batent l’anterior record històric de Guillermo Vilas el 29 de maig de 2006. Tot i que de petit va començar practicant altres esports (fútbol, bàsquet…) es va decantar prest pel tennis, i a l’edat de 5 anys començà a jugar a Manacor, el seu poble natal, amb el seu oncle com a entrenador
Carlos Sainz és un corredor de ral·lis espanyol que va nèixer a Madrid, Espanya el 12 d’abril del 1962. Va ser campió del Campionat Mundial de Ral·lis els anys 1990 i 1992, ambdós anys pilotant un Toyota Celica WRC.
El juny del 1990 Carlos Sainz va guanyar el seu primer ral·li del campionat mundial, concretament al Ral·li d’Acròpolis, i també aquell any es va proclamar campió del món. El 1992 va tornar a guanyar el campionat. En aquella època corria amb l’equip Toyota i conduïa un Toyota Celica. Després va deixar aquest equip per un problema entre el patrocinador personals (Repsol) i el de Toyota (Castrol) i llavors va disputar el mundial amb un Lancia Delta que no va ser desenvolupat en tota la temporada, amb la qual cosa va obtenir els pitjors resultats de tota la seva història professional.
Guanyadors del Tour de França:
* Federico Martín Bahamontes
* Pedro Delgado Robledo
* Miguel Indurain Larraya
* Javier Otxoa Palacios
* Óscar Pereiro
* José Pérez-Francés
Jugadors de futbol Catalans i Espanyols destacats:
* Ricard Zamora
*Josep Guardiola
*Raul Gonzalez
*Carles Puyol
*Iker Casillas
*Francesc Fabregas
Principals esports a cada país i zones
Als països de l’oest d’europa com França i a Anglaterra és on més es practica el tennis. A Anglaterra es on es va inventar i es fa un dels torneigos mes importants del món, “Wimbeldon”, França també es una gran potencia del tennis mundial, allà es disputa el torneig Roland Garrós, que suposa milions d’espectadors cada any, i que l’ultim guanyador (per partida doble) va ser un jugador espanyol, Rafael Nadal, que va ser el mes jove en guanyar-lo, i que a mes li va guanyar una de les finals al millor jugador del mòn Roger Federer.
A més del tennis Angleterra i Frnça, juntament amb Espanya i els Països Baixos, són les quatre potencies europees de hockei herba, i habitualment les quatre primeres del mòn.
En canvi als països del nort com per exemple Noruega, Suecia o Islandia, a causa de les baixes temperatures i de la neu es practiquen esports com l’esqui o el snowboard, tot i que els seus esportistes no tenen massa exit. També es practica molt els escacs, sobretot a Russia, d’alla precisament es el campió del món, el senyor Gary Kasparov.
Grecia, situat a l’est d’Europa,tot i ser un país modest, és actualment campiona d’Europa de futbol, a altres països de l’est també es practiquen molt els esports de contacte, a causa de la proximitat dels països asiatics com la Xina, el Japó o Corea, que els inventors, peró tampoc tenen molt d’exit, i molts dels que destaquen es venen cap a Espanya o països on poden continuar amb la seva practica mes de cara a competicions.
Alemanya:
Guanyadors del Tour de França:
* Rudi Altig
* Olaf Ludwig
* Jan Ullrich
* Jens Voigt
* Marcel Wüst
* Erik Zabel
Competicions:
* Copa alemanya de futbol
* Copa de la RDA de futbol
* Lliga alemanya de futbol
* Lliga de futbol de Saarland
* Lliga de la RDA de futbol França:
Actual campiona d’Europa de futbol.
És on es disputa un dels torneigos mes importants del mòn, el Roland Garros.
Un dels esportistes mes destacats es Zinédine Zidane.
Yazid Zinédine Zidane: (Marsella, 23 de juny de 1972) es un jugador francés de fútbol d’origen algerià, motejat Zizou.
Va començar la seua carrera futbolística en l’equip de La Castellane, del barri marsellés del mateix nom, on va nàixer. Va jugar en modestos equips de la perifèria de Marsella, com el US Saint Henri i el Septemes. Quan tenia 14 anys va fitxar per les categories inferiors del Cannes. Des d’aleshores, la seua ascensió va ser imparable. Amb tan sols 17 anys va debutar en la primera divisió francesa enfront del Nantes. El seu següent equip va ser Bordeus, on va explotar tot el seu potencial durant 4 anys.
Competicions:
* Roland Garros * Tour de França * Campionat francès de futbol
* Campionats francesos de futbol durant la guerra
* Copa Charles Drago
* Copa de la Lliga francesa de futbol
* Copa francesa de futbol
* Supercopa francesa de futbol
Italia:
Guanyadors del Tour de França:
* Lorenzo Bernucci
* Gianni Bugno
* Marco Pantani
* Eros Poli
Actual campiona del mòn de futbol.
D’àlla es l’actual “Pilota d’or”, Fabio Cannavaro, nascut a Nàpols el 13 de setembre de 1973. Va començar aviat a jugar a futbol i amb vuit anys, després de “destrossar” ses botes sobre el camp de tierra del Fuorigrotta, va entrar a les categories inferiors del Nàpols, on va poder jugar amb Maradona.
Un altre futbolista destacat es Gianluca Zambrotta (Como, 1977) és un futbolista italià que actualment juga al FC Barcelona i a la selecció nacional de futbol italiana. Es dretà, però pot jugar a les dues posicions de defensa lateral.
Competicions:
* Copa italiana de futbol
* Lliga italiana de futbol
* Campioant italià de ral·lis
* Jocs del Mediterrani 2009
* Lliga i copa italianes d’hoquei sobre patins
Altres esports als països d’Europa
Curling:
Es creu que es va inventar a Escòcia el segle XVI, El curling és un esport de precisió similar a les bitlles angleses o a la petanca, que es practica en una pista de gel, lluitant entre si dos equips de quatre participants cada un. L’objectiu és llançar 8 pedres de granit amb un pes de 20 Kg sobre la lliscant superfície a través d’un un passadís de 45,5 metres de longitud i 4,32 metres d’amplada. Una vegada realitzats tots els llançaments, es puntua en funció de la proximitat d’aquestes pedres a la diana marcada al final del passadís. Es practica sobretot al Canadà i el nord d’Europa, on fins i tot existeix una forta lliga professional. Així mateix el curling és un esport de caballerositat exquisida, ja que els àrbitres tot just han d’intervenir durant el desenvolupament d’un partit, existint també una norma per la qual l’equip guanyador ha de convidar al perdedor a una consumició, en un acte de companyonia entre companys de joc i que ens deixa clar el sentit d’unió que hi ha entre tots els jugadors de curling.
Petanca:És van inventar a França, La petanca és un esport disputat entre dos jugadors o dos equips que consisteix a fer rodar unes boles fins a situar-les al més a prop possible del bolig. Pitxi:El pitxi és un esport tradicional de Catalunya similar al beisbol.No existeix cap institució que en reguli les normatives i per tant són variades però solen ser com segueixen:Consisteix en dos equips que es turnen en el seu paper: el colpejador i el caçador. El nombre de membres per partit pot variar però no sol baixar de cinc. En el terreny de joc hi ha diverses bases enumerades que s’han de recórrer en ordre i els colpejadors han de fer el màxim de voltes possibles.
Principals instal·lacions esportives de cada país
Espanya:
*Camp Nou: És el nom amb el que es coneix l’estadi del FC Barcelona. L’estadi s’ubica al barri barceloní de Les Corts. Fou inaugurat el 24 de setembre del 1957 i té una capacitat per a 98.787 espectadors. Té la màxima qualificació (5 estrelles) que la FIFA pot atorgar a un estadi per acollir partits de futbol. El Camp Nou és un dels majors temples del futbol europeu i el més gran d’Espanya.
L’actual junta directiva de Joan Laporta té prevista una nova remodelació que aconseguirà ampliar en 15.000 localitats la capacitat del camp, assolint els 113.000 seients. Les obres consistirien en alçar la zona de la tribuna per anivellar-la a la resta de l’estadi. Al seu torn, també es faran inversions per aconseguir un Camp Nou més segur i confortable.
A part de partits de futbol el Camp Nou també s’ha fet servir per acollir esdeveniments musicals o socials, per exemple:- 9 d’agost de 1988: Concert de Michael Jackson.- 8 de setembre de 1988: Concert de Julio Iglesias.- 10 de setembre de 1988: Macroconcert en favor dels Drets Humans, organizat per Amnistia Internacional, amb actuacions de Bruce Springsteen, Sting, Peter Gabriel, Youssou N’Dour, Tracy Chapman i El Último de la Fila.
- 13 de juliol de 1997: Concert de “Los Tres Tenores”: Josep Carreras, Plácido Domingo i Luciano Pavarotti.
- 1 d’octubre de 1999: Concert de Josep Carreras, en el marc dels actes del Centenari del FC Barcelona.
- 7 d’agost de 2005: Concert de U2, en el marc de la seva gira “Vertigo Tour”.
*El Santiago Bernabéu: És un estadi de futbol propietat del Reial Madrid situat al districte de Chamartín, al nord de la capital d’Espanya.
L’estadi es va inaugurar el dia 14 de desembre de 1947 en un partit entre el Reial Madrid i el CF Os Belenenses de Portugal, amb el nom de Nou Estadi Chamartín. La capacitat de l’estadi era de 75.145 espectadors, 27.645 aseguts i la resta drets.
*Ramón Sánchez Pizjuán: Propietat del Sevilla Fútbol Club, l’Estadi Ramón Sánchez Pizjuán va ser inaugurat el 7 de setembre de 1958, l’estadi té una capacitat de 45.000 espectadors i unes dimensions de 105*70. El primer partit que va albergar va ser contra el FC-Real Jaen.
*Mestalla: Estadi del València CF
Localització València, País Valencià
Arquitecte Francisco Almenar Quinzá
Cost 316,439.20 pts
Inauguració 20 de maig de 1923
Superfície Gespa
Capacitat 55.000 espectadorsDimensions 105 x 70 metresPropietari València CF-Esdeveniments
Copa del Món de Futbol de 1982
Jocs Olímpics de Barcelona ‘92
Propietat del València CF, el Camp de Mestalla va ser inaugurat el 20 de maig de 1923. Té una capacitat de 55.000 espectadors i unes dimensions de 105×70. Es troba situat entre les avingudes d’Aragó i de Suècia. El seu nom es deu a que la sèquia Mestalla passava junt al camp.
El primer partit que va albergar va ser contra el Llevant U.E. i va finalitzar amb la victòria del València. Ja en 1925 va albergar el primer partit de la selecció espanyola a València.
Anglaterra:
*Old Trafford: També conegut com El teatre dels somnis, és un estadi de futbol situat al districte suburbà de Trafford a la ciutat de Manchester, al nord-oest d’Anglaterra. Allí juga els seus partits de local el Manchester United que juga en la FA Premier League, te cvapacitat per 76.000 espectadors.
*Arsenal Stadium:Va ser l’estadi de futbol del Arsenal, també era conegut popularment amb el nom de Highbury, que era el nom del districte de Londres on es trobava.
*Wembley Stadium: És un estadi de futbol que es troba actualment en construcció. Estarà situat a l’emplaçament de l’anterior estadi amb el mateix nom. L’antic Wembley era l’estadi més famós de tota Anglaterra i un dels més coneguts de tot el món. El nou Wembley serà la llar de la selecció de futbol d’Anglaterra.
Alemanya:
*AOL Arena: Va ser construït en l’any 2001 sota les ruïnes de l’antic Volksparkstadion, amb un cost de 97 milions de euros. Durant el desenvolupament de la Copa del Món de futbol 2006 va passar a anomanar-se Estadi de la Copa del Món de la FIFA d’Hamburg (en alemany: FIFA WM-Stadion Hamburg), ja que la FIFA no permet cap tipus de publicitat en el nom dels estadis. També durant aquest torneig la capacitat de l’estadi va ser reduida a 51.055 espectadors per motius de seguretat.
*L’Estadi Olímpic de Berlín: És un estadi multiús situat al districte de Charlottenburg de la ciutat de Berlín, capital d’Alemanya. Actualment, és l’estadi de l’equip de futbol Hertha BSC Berlin i de l’equip de la NFL Europe , Berlin Thunder,te capacitat per 74.4000 espectadors.
Italia:
*Estadi delle Alpi: És l’estadi de la ciutat de Torí (Itàlia). Té una capacitat per 71.012 persones i unes dimensions de 105×68 metres. Fou projectat per l’estudi Hutter per al mundial d’Itàlia de 1990. L’estadi era propietat del municipi i l’usen els dos grans clubs de la ciutat, el FC Juventus i el Torino Calcio. Fou seu de tres partits del Mundial d’Itàlia 1990: Brasil-Suècia, Brasil-Costa Rica i Brasil-Escòcia, així com d’un partit de vuitens de final (Brasil-Argentina) i una semifinal (Alemanya Occidental-Anglaterra).
*Estadi Giuseppe Meazza: Abans anomenat estadi de San Siro, va ser inaugurat el 19 de setembre de 1926. Situat al barri de San Siro a la ciutat de Milà, té una capacitat de 85.700 espectadors i unes dimensions de 105×68 metres. El primer partit que va albergar va ser el Milan contra l’Inter i va finalitzar 3-6. L’estadi és de propietat municipal i és compartit pels dos grans clubs de la ciutat, l’A.C. Milan i el FC Internazionale. Portugal:
*Estádio da Luz: També anomenat Estádio do Sport Lisboa e Benfica és un estadi de futbol localitzat a Lisboa, Portugal, en el qual el Benfica juga els seus partits com local.
L’Estádio da Luz original, va ser inaugurat en 1954, allí es va disputar la final de la Copa d’Europa davant 120.000 espectadors. Per a l’Eurocopa 2004, l’estadi va ser totalment reconstruït, arribant a la seva capacitat actual de 66.500 places. Va ser seu de diversos partits d’aquest torneig, incloent la final.
*Municipal de Braga: Propietat del Sporting Clube de Braga, l’estadi Municipal de Braga va ser inaugurat el 30 de desembre de 2003. L’estadi té una capacitat de 30.200 espectadors. El primer partit que va albergar va ser contra el Celta de Vigo.
Grecia:
*L’Estadi Olímpic d’Atenes: “Spyros Louis” és l’estadi principal del Complex Olímpic d’Esports d’Atenes (OAKA), en la ciutat d’Atenes, Grècia. En aquest estadi es van realitzar les cerimònies d’obertura i clausura dels Jocs Olímpics d’Atenes 2004.
L’estadi té una capacitat màxima de 75.000 espectadors. No obstant això, per a les cerimònies olímpiques aquest nombre es va reduir a 72.000, i per a les competicions d’atletisme fins els 56.700 espectadors.
L’estadi va ser originalment completat l’any 1982, va albergar en 1997 el Campionat del Món d’Atletisme, com forma de demostrar la capacitat de la ciutat d’Atenes per a albergar esdeveniments de gran magnitud, després del fracàs en la candidatura de la capital helènica per a albergar els Jocs Olímpics de 1996.
*Estadi Panathinaiko: També anomenat Kallimarmaro (”bon marbre” en grec), és un estadi d’atletisme situat a Atenes (Grècia), construit íntegrament amb marbre blanc del Mont Pentèlic.
Va ser construit en 1895 per als primers Jocs Olímpics de l’era moderna (celebrats a Atenas en 1896), sobre plànols dels arquitectes Anastasios Metaxas i Ernst Ziller, i financiat per George Averoff.
Doping:
El dopatge, és l’administració a una persona sana, o la utilització per ella mateixa, de substàncies estranyes a l’organisme o de substàncies fisiològiques en quantitats incrementades o per vies anormals, tenint com a única finalitat, augmentar artificialment i de manera il·legal el rendiment d’aquestes persones.
Actualment, l’acte de dopar-se, ja no és, excepte en alguns casos, l’acte aïllat d’un esportista el dia de la competició. Ara, molts equips ho practiquen d’una manera sistemàtica i organitzada. La
causa principal de l’augment dels casos de dopatge és l’excés de comercialització que està patint l’esport. La recent explotació dels drets de televisió i el fet que certs patrocinadors concedeixen retribucions als esportistes en funció de les medalles obtingudes fan que, aquests pateixin una forta pressió psicològica, sent els atletes joves els més perjudicats.
Sempre han existit tècniques o substàncies utilitzades pels esportistes per tal d’augmentar la seva força, i resistència i millorar d’una manera artificial les seves actuacions, però el doping, de la manera que nosaltres l’entenem va aparèixer al segle XIX, quan els avenços de la medicina van començar a ser importants i l’esport es transformà en el que coneixem avui.
Les primeres drogues que es van utilitzar van ser l’heroïna i la morfina. L’heroïna era principalment utilitzada en les carreres de cavalls i la morfina en la boxa i els anomenats esports de resistència. Es creu que la morfina va ser la causa de la mort de l’Arthur Lindon, un corredor ciclista galés que va morir uns mesos després de la carrera Bordeus - París al 1896, convertint-se en la primera víctima mortal del doping.
A principis del segle XX les coses es van començar a descontrolar amb l’aparició de l’estricnina, l’efedrina i els esteroides.
Tenes mols tipos de efectes secundaris, segons el tipus de substancia que es pren pot ser mes o menys greu.
Hi ha molsts tipus de substancies dopants:
*Estimulants:
Els estimulants són substàncies que actuen directament sobre el sistema nerviós central de l’atleta accelerant parts del seu cos i cervell.Els atletes utilitzen estimulants per tal d’augmentar l’atenció, reduir el cansament, augmentar la competitivitat i agressivitat.
*Narcotics:
Són substàncies que emmascaren el dolor. També poden produir sensació d’eufòria fent creure a l’esportista que té millor condició física i possibilitats de les que realment té.
*Diuretics:
Els Diürètics fan que el cos augmenti la seva producció d’orina. Alguns esportistes els utilitzen per perdre pes, per tal d’entrar en determinades categories esportives (judo, aixecament de pes…)
També són utilitzats per diluir la seva orina en un intent d’evitar la detecció d’agents anabòlics.
*Agents anabolizants:
Es pot donar quan els atletes introdueixen sang en el seu organisme. La sang pot ser pròpia o d’un altre persona. Com a conseqüència augmenta el nombre de glòbuls vermells i per tant hi ha un augment en la quantitat d’oxigen que aporta i que poden utilitzar els músculs. És un efecte semblant al de l’entrenament a grans alçades.
Esports de risc Paracaigudisme:El paracaigudisme és una tècnica del salt amb paracaigudes, que pot realitzar-se des d’un avió, helicòpter o globus aerostático, amb finalitats recreatives, esportives o de transport (de personal militar o de bombers). Durant la caiguda lliure (free fall), els paracaidistas “volen” de forma relativa, encara que sempre cauen cap avall. És un esport no competitiu encara que algunes modalitats si es practiquen en competició. Consisteix a fer salts lliures aeris usant el paracaigudes des d’una certa altura (4000 metres d’altitud aproximadament, mínim 850 metres). Pot realitzar-se des d’un avió, helicòpter o globus aerostático. Degut al fet que es tracta d’una activitat d’alt risc, els paracaidistas han d’adoptar diverses mesures de seguretat. Per a començar a saltar s’ha de fer un curs i un test de seguretat. Normalment hi ha instructors que són els encarregats de supervisar l’activitat i donar els detalls d’aquest, a fins de fer-lo segur i recreacional. Cada paracaidista duu dos paracaigudes: un principal i un de reserva. Es recomana a més l’ús de casc, guants, ulleres, altímetro i sistema d’obertura automàtica d’emergència.
Alpinismo:L’alpinisme és un esport que consisteix a fer ascensions a muntanyes elevades, generalment d’un cert grau de dificultat. És considerat habitualment una de les modalitats del muntanyisme.És un esport de risc, això comporta l’existència de factors aliens al practicant, intrínsecs al medi en que es desenvolupa, els principals a tenir en compte son:
- La meteorologia amb ràpids i freqüents canvis: el fred, la tempesta de neu, pluja, vent i la boira.
- Les allaus de neu, el despreniment de cornises, la caiguda de masses de gel (seracs). Tots tres esdeveniments poden ser espontanis o provocats pel mateix alpinista.
- El despreniment de roques i les esllavissades de pedres, també espontanis o provocats.
- Les escletxes a les superfícies glacials, ja siguin evidents o siguin cobertes per neu recent o en forma de ponts.
Escalada:L’ escalada és un esport que consisteix a pujar per una superfície més o menys vertical de roca, neu o glaç, utilitzant les quatre extremitats per a progressar, tècniques d’encordament i equipament especial, com ara cordes, grampons i piolets.Quan es tracta de pujar cims d’una certa alçada se sol parlar d’alpinisme.
Kaiac:El kaiac és una petita piragua propulsada per humans. Típicament és propulsada per un o diversos caiaquistes que utilitzen pales dobles i s’asseuen mirant endavant amb les cames lleugerament flexionades.El caiac polo és una disciplina del piragüisme que consisteix en un joc de pilota amb l’ús d’un caiac i porteries que es practica tant en piscina coberta com descoberta i en espais naturals habilitats per a la seva pràctica. Cal, doncs, marcar quants més gols millor i seguir un reglament específic. Cada dia té més acceptació i podria esdevenir el futur del piragüisme a les ciutats. 
Violencia al mòn de l’ esport
A partir de la dècada dels anys seixanta, ha anat sorgint al món de l’esport, i del món del futbol en particular, un convidat no desitjat, i que poc a poc ha anat ocupant un lloc eminent dins del món de l’esport. Aquest no és altra que la violència. Tribus urbanes que rivalitzen, alcohol, drogues, enfrontaments nacionals i internacionals, reivindicacions socials; totes les velles i baixes passions humanes, troben lloc als recintes esportius. Les estadístiques són realment sinistres: morts, ferits, detinguts, … La sociologia explica que és la necessitat de fer-se valer i de tenir un cert prestigi dins d’un grup la causa principal d’aquest fenomen, però no és l’única, i així en ocasions tampocés la més important. Al món del futbol, el fenomen té l’origen a Anglaterra, i és exportat pels seus inventors, els ” Hooligans “.
PER QUÈ?
Sembla increïble, que entrats en el segle XXI, on la civilització, el progrés, la cultura i el benestar són els estandarts de la nostra societat, tingui lloc aquest fenomen, i que es doni precisament a l’àmbit de l’esport, des d’on es vol lluitar a favor del Fair Play i l’esportivitat.
Trobar una causa sola no és una tasca fàcil, i segurament sigui un impossible Cal analitzar tot un seguit de factors, no només socials, sinó també psicològics, biològics, econòmics, polítics, …que ens duran a aquests actes violents.
Des del punt de vista de la sociologia s’han donat diverses explicacions que intenten abastir la realitat d’aquest problema. Per començar definirem la violència com tot allò que persegueix obtenir una finalitat mitjançant l’ús de la força, gairebé sempre física, i que anula la voluntat dels altres.(Unesco, 1988, t. IV, 2354). És per tant una manera de resoldre conflictes d’interessos, siguin personals, interpersonals, internacionals, econòmics, socials o polítics
La sociologia defineix tres tipus de violència:
1. Els desordres amb un motiu estructural, on la confrontació ve provocada per un conflicte social, i pot tenir motius polítics, culturals, econòmics, religiosos, territorials, ètnics, …
2. Els desordres amb un motiu situacional, que venen donats per un fet com la falta d’entrades, la frustració davant una derrota interpretada com a injusta, …
3. Els desordres inmotivats, difícils d’admetre dins la sociologia, ja que suposaria l’existència de violència irracional, atàvica, donant la raó als etòlecs que plantegen una naturalesa violenta de l’home com a espècie. Un exemple serien els desordres anomenats de temps lliure, com aquells que succeeixen a partir de la celebració d’una victòria i que acaben amb gateres i enfrontaments amb la polocia.
La sociologia defineix una sèrie de causes. Però abans d’entrar en aquestes causes que ens aporta la sociologia, veurem els cinc agents que la Comissió Investigadora del Senat espanyol assenyalà com a causants d’aquesta violència:- El fanatisme i el culte a la violència, sigui quina sigui la seva forma.
- Problemes estructurals de la societat: falta de cultura, conflictivitat ambiental, desigualtats, crisis econòmiques,…
- La tolerància social, sobretot de l’Estat, cap a aquests tipus de fets.
- La influència dels mitjans de comunicació.
- La desorganització i el mal estat de les infraestructures o la mala actuació dels àrbitres, és a dir, els fets autèntics i directament lligats amb el fet esporitu.
