Rain

- Els orígens del grup.

Són cantants d’Espanya. Concretament de Barcelona

-Els orígens i evolució del seu estil musical.

La idea original de Rain neix a l’estiu de 1996, com projecte en solitari del guitarrista Xavi Villacampa, encara que no arriba a prendre forma fins a finals d’estiu de 1998, quan Rain passa a ser una banda: Jordi Z., a la bateria; Raúl Arias, al baix i Esteban P. i Xavi V. a les guitarres. A causa de diferències musicals amb la resta de la banda Raúl abandona la formació. És en aquest punt quan Rain comença a practicar un heavy metall més directe, amb aire germà, a causa de les influències dels tres membres restants. No és fins a tardor de 1999 quan s’incorpora a la banda Javier M. com baixista definitiu. Fins a l’entrada de Javier M. en el grup, Rain compon diversos temes a partir d’idees individuals dels quals finalment se seleccionen cinc per a gravar el primer CD de prova. La formació de Rain no troba vocalista fins a principis de 2000, i a pesar d’alguns petits problemes, finalment, Santi Andreo s’incorpora a la banda.

Amb Santi Andreo en la banda, Xavi comença a treballar amb ell en les línees vocals dels cinc temes que conformessin la maqueta ‘The First Storm’. Durant l’estiu de 2000 es grava la maqueta en els estudis KB Sound de Gavà(Barcelona). És en aquest moment quan es comença a distribuir la maqueta a revistes, ràdio i discogràfiques. Després de diversos mesos, finalment Rain fitxen per Boa Music, amb els quals al febrer de 2002 comencen l’enregistrament del seu primer treball cridat ‘Rain’ en els estudis La Rulot de Barcelona. Després de la presentació del disc a Barcelona, la banda sofreix una sèrie de canvis en la formació quedant composta provisionalment per Santi Andreo a la veu, Xavi V. A la guitarra, Álex Fruits a la bateria, Javier Hernández al baix i Ángel Romero a la guitarra. A causa del bon funcionament d’aquesta nova formació Álex i Javi passen a ser membres fixos en la banda, mentre que Ángel Romero continua com guitarrista en Rain tan solament provisionalment a causa del treball en la seva pròpia banda.

Després de diverses sessions de proves, Pedro Rivas passa a ser el nou guitarrista de Rain. Amb ell la banda realitza diverses actuacions i comencen a treballar en el que serà el seu últim àlbum Pura Sang. Per motius discogràfics, l’enregistrament de Pura Sang, es retarda fins a desembre de 2004. El disc es grava també en els estudis La Rulot. El 11 de Julio surt a la venda el segon treball de Rain, amb excel·lents crítiques i molt bona acollida per part del públic. A l’agost es col·loquen entre els 20 grups nacionals de heavy metall més venuts, mantenint-se entre aquests vint un parell de mesos més. Després de la presentació de Pura Sang a Barcelona, Pedro decideix abandonar la formació, incorporant-se immediatament Sergi R. Perea, realitzant la resta d’actuacions com membre definitiu de la formació.

Actualment Rain es troben presentant la seva Pura Sang. -Nom dels integrants i l’instrument que toquin. /Tipus de veu, si és cantant). Santi Andreo: Veu (Aguda) Xavi Villacampa: Guitarra Pedro Rivas: Guitarra Javier Hernández: Sota i cors Álex Fruits: Bateria -La seva discografia, giris i concerts. (Per completar aquesta informació hi pots afegir imatges).

1r CD’s

1. Preludio- Algo de mágia (Música: Xavi Villacampa)

2. Dejarse la piel (Música: Andreo, Villacampa/ Letra: Andreo)

3. Sin distancia (Música: Villacampa, Rain/ Letra: Villacampa, Andreo)

4. Camina libre (Música: Villacampa/ Letra: Villacampa, Andreo)

5. Nueva vida (Música: Villacampa/ Letra: Andreo)

6. Obsesión (Música: Villacampa, Rain/ Letra: Villacampa, Andreo)

7. Instinto animal (Música: Peleado, Rain/ Letra: Andreo)

8. Lágrimas (Música: Villacampa, Rain/ Letra: Villacampa, Andreo)

9. Tosca- E lucevan le stelle (Música i letra: Giacomo Puccini)

10. Buscando la luz (Música: Sillero)

11. Solo en la oscuridad (Música: Peleado, Rain/ Letra: Villacampa, Andreo)

12. Diamantes y moho (Música i letra: Joan Baez)

13. El mensaje (Música: Villacampa, Rain/ Letra: Villacampa, Andreo)

14. La daga (Música: Villacampa/ Letra: Andreo)

15. Siempre vuelve a llover (Música: Villacampa)

2n CD’s

1. Pura Sangre (Música: Villacampa/ Letra: Andreo)

2. L a reina de las nieves ( Basada en el conte de Hans Christian Andersen)

3. Gritos de libertad (Música: Villacampa/ Letra: Andreo)

4. Unidos por un solo fin (Música: Fernández/ Letra: Andreo)

5. En el ojo del huracán (Música: Rivas/ Letras: Andreo)

6. Falsas promesas (Música: Villacampa/ Letra: Andreo)

7. Recordando el ayer (Música i letra: Sillero)

8. El ultimo faraón (Música: Andreo, Villacampa/ Letra: Andreo)

9. Rosas negras (Música Hernández/ Letra: Andreo)

10. Fiel estrella (Música: Villacampa/ Letra: Andreo)

11. Palabra de honor (Música: Rivas/ Letras: Andreo)

12. Unidos por un solo fin (Versió expandida)

Laura Pausini

Laura Pausini és una cantant pop italiana. Coneguda per les seves belades i cançons d’amor, encara que ha cantat sobre altres temes com la pobresa, la guerra, el racisme, entre altres qüestions socials. És coneguda no només a Itàlia, sinó també en altres països d’Europa, Espanya, I.I.O.O. i Amèrica Llatina. Ha cantat, a més d’en italià, espanyol, portuguès, anglès i recentment en francès, en dos duetos amb els cantants Hélène Segués i Johnny Hallyday i en una versió italo-francesa de la seva senzill de 2006 yo canto

Inici

. Nascuda el 16 de maig de 1974 en Faenza i criada en Solarolo (província de Rávena). Va començar a cantar en bars de piano locals amb el seu pare, quan tot just tenia vuit anys. En 1993, la seva carrera va començar quan va guanyar el Festival de la Cançó de San Rem amb una de les seves més conegudes cançons, “La Solitudine” (La Solitud, en espanyol). En 1994, va llançar el seu primer àlbum en espanyol, Laura Pausini, una compilació de versions en espanyol de cançons seleccionades de les seves dues primers CDs en italià, Laura Pausini i Laura, el que li va obrir un buit en els països hispà, àlbum amb el qual va assolir vendre més d’un milió de discos a Espanya. En 1996 es va publicar el seu segon àlbum en espanyol, Les coses que vius, que si bé no va assolir igualar les vendes del seu predecessor (va arribar al #3 a Espanya i va vendre unes 350.000 còpies), va llançar singles que van arribar a copar les principals llestes de vendes i popularitat entre finals de 1996 i mitjans de 1997, entre ells Inoblidable, Les coses que vius, Dues enamorats o Escolta al teu cor. Dos anys més tard, a la fi de 1998, va veure la llum La meva resposta, on la figura d’artista més madura i la veu més elaborada de Laura eren els principals protagonistes d’un disc que va vendre unes 200.000 còpies a Espanya i va arribar al #8 en la seva segona setmana de publicació. La popularitat d’aquest disc no va arribar les cotes dels anteriors de la cantant italiana, encara que els singles Emergència d’amor i En absència de tu es van colar entre les ràdios i les vendes

Discografía

Discs

• 1987 - I sogni di Laura
• 1993 - Laura Pausini- Italiano
• 1994 - Laura
• 1994 - Laura Pausini - Castellano
• 1996 - Le cose che vivi
• 1996 - Las cosas que vives
• 1997 - Tudo o que eu vivo (Portugués)
• 1998 - La mia risposta
• 1998 - Mi respuesta
• 2000 - Tra te e il mare
• 2000 - Entre tú y mil mares
• 2001 - The best of. E ritorno da te
• 2001 - Lo mejor de. Volveré junto a ti
• 2002 - From the inside
• 2004 - Resta in ascolto
• 2004 - Escucha
• 2005 - Live in Paris 05
• 2006 - Io Canto
• 2006 - Yo Canto

VHS/DVD

• 1999 - Video Collection 1993-99 (Italiano)
• 1999 - Video Collection 1993-99 (Español)
• 2002 - World Wide Tour 2001/2002
• 2004 - Resta in ascolto CD+DVD (Italiano)
• 2004 - Escucha CD+DVD
• 2005 - Live in Paris 05 (CD+DVD)
• 2005 - Live in Paris 05 (2 DVD)

Singles

• 1993 - La Solitudine
• 1993 - Non C’é
• 1993 - Perché Non Torna Piú
• 1994 - Strani Amori
• 1994 - Gente (Spanish Version)
• 1994 - Lettera
• 1994 - Lui Non Sta Con Te
• 1994 - La Soledad
• 1994 - Loneliness (La Solitudine)
• 1994 - Se Fue
• 1995 - Un Amico É Cosí
• 1995 - Amores Extraños
• 1995 - Gente
• 1995 - Él No Está Por Ti
• 1995 - Las Chicas
• 1995 - ¿Por Qué No?
• 1996 - Incancellabile
• 1996 - Inolvidable
• 1996 - Le Cose Che Vivi
• 1996 - Las Cosas Que Vives
• 1997 - Dos Enamorados
• 1997 - Ascolta Il Tuo Cuore
• 1997 - Escucha A Tu Corazón
• 1997 - Due innamorati come noi
• 1997 - Seamisai
• 1997 - Cuando Se Ama
• 1997 - Angeli Nel Blu
• 1998 - Un’Emergenza D’Amore
• 1998 - Emergencia De Amor
• 1998 - In Assenza Di Te
• 1998 - En Ausencia De Ti
• 1999 - La Mia Risposta
• 1999 - Mi Respuesta
• 1999 - Me Siento Tan Bien
• 1999 - One More Time
• 2000 - Tra Te E Il Mare
• 2000 - Entre Tú Y Mil Mares
• 2000 - Il Mio Sbaglio Più Grande
• 2001 - Un Error De Los Grandes
• 2001 - Quiero Decirte Que Te Amo
• 2001 - Fidati Di Me
• 2001 - Fíate De Mí
• 2001 - E Ritorno Da Te
• 2001 - Volveré Junto A Ti
• 2001 - Una Storia Che Vale
• 2001 - Dos Historias Iguales
• 2001 - La Solitudine (2001)
• 2001 - Se Fue (2001)
• 2002 - Non C’é (2001)
• 2002 - Dime (Feat. José El Francés)
• 2002 - Sei Que Me Amavas (Feat. Gilberto Gil)
• 2002 - Speranza
• 2002 - Surrender
• 2002 - If That’s Love
• 2003 - Surrender (European Release)
• 2003 - I Need Love
• 2003 - It’s Not Goodbye
• 2003 - Surrender (Asian Release)
• 2003 - Every Day Is A Monday (Asian Release)
• 2004 - Resta In Ascolto
• 2004 - Escucha Atento
• 2004 - Vivimi
• 2004 - Víveme
• 2005 - Come Se Non Fosse Stato Mai Amore
• 2005 - Me Abandono A Ti
• 2005 - Como Si No Nos Hubiéramos Amado
• 2005 - Benedetta Passione
• 2005 - Bendecida Pasión
• 2005 - La Prospettiva Di Me
• 2006 - Uguale A Lei (She)
• 2006 - Tu Nombre En Mayúsculas
• 2006 - Yo Canto
• 2006 - Io Canto (desde Octubre 13)
• 2006 - Dispárame, Dispara
• 2007 - Spaccacuore

Col·laboracions

• 1993 - Mi Rubi L’Anima (Feat. Raf)
• 1999 - Tu Che M’hai Preso Il Cuore (Feat. Pavarotti)
• 1999 - One More Time (OST Message In A Bottle By Kevin Costner)
• 2000 - The Extra Mile (OST The Power Of One Pokemon 2000)
• 2001 - Sei Que Me Amavas (Feat. Gilberto Gil)
• 2001 - Speranza (OST Esperanza)
• 2001 - Speranza (Feat. Alejandro Sanz & More)
• 2001 - Dime (Feat. José El Francés)
• 2001 - Dime (Feat. José El Francés dueto inverso)
• 2001 - Todo para ti (Feat. Michael Jackson, Celine Dion, Mariah Carey, Ricky Martin, Mya, Gloria Estefan, Luther Vandross, Brian McKnight, Anastacia, Thalia, NSync, Carlos Santana, Alejandro Sanz, Cristian Castro, Jon Secada, Julio Iglesias, Juan Gabriel, Luis Miguel, Shakira, Ruben Blades, Joy Enriquez, Olga Tañon)
• 2002 - Sei Solo Tu/Tan Solo Tu (Feat. Nek)
• 2002 - Entre Tú Y Mil Mares (Feat. Biagio Antonacci)
• 2003 - On N’Oublie Jamais Rien On Vit Avec (Il Ricordo Che Ho Di Noi) (Feat. Hélène Segara)
• 2005 - Víveme (BSO La Madrastra)
• 2005 - Surrender To Love (Laura Pausini Feat. Ray Charles)
• 2005 - You’ll Never Find Another Love Like Mine (Feat. Michael Bublé)
• 2005 - Como Tú Y Como Yo (Feat. Sin Bandera)
• 2006 - Il mio canto libero/Mi libre canción (Feat. Juanes)
• 2006 - Come il sole all’improvisso (Feat. Johnny Hallyday)
• 2006 - Non me lo so spiegare/No me lo puedo explicar (Feat. Tiziano Ferro)
• 2007 - Dispárame, Dispara (BSO Amar Sin Límites)
• - Caruso” (a dúo con Julio Iglesias)
• - Grazie perchè” (a dúo con Gianni Morandi)
• - Il mondo che vorrei” (a dúo con Marianna)
• - In assenza di te” (a dúo con Deborah Blando)
• - La lois du silence” (a dúo con Jonhnny Hallyday)
• - Nel blu dipinto nel blu” (a dúo con Eros Ramazzotti)
• - Qui a le droit” (a dúo con Patrick Bruel)
• - Say it once” (versión en vivo a dúo con Ultra)
• - Siamo una squadra fortissimi” (a dúo con Eros Ramazzotti)

Videoclips

• 1993 - La Solitudine
• 1993 - Non C’é
• 1993 - Perché Non Torna Piú
• 1994 - Strani Amori
• 1994 - Se Fue (L)
• 1994 - Gente
• 1995 - Amores Extraños
• 1995 - Gente (Spanish Version)
• 1996 - Incancellabile
• 1996 - Inolvidable
• 1996 - Le Cose Che Vivi
• 1996 - Las Cosas Que Vives
• 1997 - Dos Enamorados (L)
• 1997 - Ascolta Il Tuo Cuore
• 1997 - Escucha A Tu Corazón
• 1998 - Un’Emergenza D’Amore
• 1998 - Emergencia De Amor
• 1998 - In Assenza Di Te
• 1998 - En Ausencia De Ti
• 1999 - La Mia Risposta
• 1999 - Mi Respuesta
• 1999 - One More Time (L)
• 2000 - Tra Te E Il Mare
• 2000 - Entre Tú Y Mil Mares
• 2000 - Il Mio Sbaglio Piú Grande
• 2001 - Un Error De Los Grandes
• 2001 - Quiero Decirte Que Te Amo
• 2001 - Volevo Dirti Che Ti Amo
• 2001 - Fidati Di Me
• 2001 - Fíate De Mi
• 2001 - E Ritorno Da Te
• 2001 - Volveré Junto A Ti
• 2001 - Una Storia Che Vale
• 2002 - Sei Solo Tu (Feat. Nek)
• 2002 - Tan Sólo Tú (Feat. Nek)
• 2002 - Surrender
• 2003 - Surrender (European Release)
• 2003 - I Need Love
• 2003 - On N’Oublie Jamais Rien On Vit Avec (Il Ricordo Che Ho Di Noi) (Con Hélène Segara)
• 2004 - Prendo Te
• 2004 - Resta In Ascolto
• 2004 - Escucha Atento
• 2004 - Vivimi
• 2004 - Víveme
• 2005 - Resta In Ascolto (Tommy Vee Remix)
• 2005 - Come Se Non Fosse Stato Mai Amore
• 2005 - Como Si No Nos Hubiéramos Amado
• 2005 - Benedetta Passione
• 2005 - Bendecida Pasión
• 2005 - La Prospettiva Di Me
• 2006 - Io Canto
• 2006 - Yo Canto
• 2006 - Disparame, Dispara
• 2007 - Spaccacuore

Quenn

1965 Faroukh Bulsara (Freddie Mercury) coneix Tim Staffell, que esta cantant amb Brian May i Roger Taylor en un grup anomenat Smile.

1969 Faroukh i Roger Taylor obren una parada al mercat de Kensington (Londres) venent roba.

1970 Brian May, Roger Taylor i Faroukh Bulsara formen una banda anomenada Queen. El mateix any, Freddie canta per primer cop amb Queen (vaja, toquen tots per primer cop) i se’ls afegeix.

1971 … John Deacon, completant el grup, que va restar igual durant vint anys.

1971 Freddie canvia el seu nom per Mercury i Queen fa les seves primeres maquetes als De Lane Lea Studios, Wembley.

1972 S’està treballant en el primer àlbum.

1973 El primer àlbum surt a la venda. Primera gira a Anglaterra, com a teloners de Mott the Hoople.

1974 Seven Seas Of Rhye, escrita per Freddie, dóna a Queen el seu primer gran single, seguit per un gran tour amb record de ventes que acabà al London’s Rainbow Theatre. Primera gira a Europa i primera gira a Amèrica. La cançó de Freddie, Killer Queen arriba al numero dos a Anglaterra, i es nominada per a un Ivor Novello.

1975 Primera gira al Japó. Bohemian Rhapsody s’esgota a tota velocitat a totes les tendes del món, i Freddie Mercury, el seu autor, guanya un Ivor Novello.

1976 Queen toquen al Hyde Park de Londres el major concert que s’hi havia fet fins ara.

1977 We are the champions/We will rock you es col·loquen primeres a les llistes d’Estats Units. Bohemian Rhapsody és votada el millor single britànic dels últims 25 anys als premis Britannia.

1977 Queen comença la major gira fins ara als Estats Units, fent ple tre nits al Los Angeles Forum.

1979 Crazy Little Thing Called Love número 1 arreu del món

1980 Another One Bites The Dust es transforma en el major èxit de Queen als Estats Units. Reben el premi “Millor Banda” per Dick Clarke. Fins ara, han venut 45 milions d’àlbums (!).

1981 Queen actua a Sud-Amèrica, amb molts concerts a estadis, que Freddie sempre prefereix.

1982 Queen toca al camp Elland Road a Leeds, Milton Keynes Bowl a Bedfordshire i Seibu Lions a Tokyo. Freddie contribueix amb una cançó a la restauració de “Metròpolis” i treballa en secret amb Michael Jackson.

1984 El vide d’I Want To Break Free mostra tota la banda vestida de dones. A Europa fa molta gràcia, però els americans no ho troben graciós. Freddie fa un àlbum en solitari, Mr. Bad Guy.

1985 Queen toca a Sud-Àfrica només per a espectadors no segregats (era l’època de l’apartheid) i dóna els beneficis a la escola Kutlawanong per a sords. Queen toca en viu a Wembley.

1986 Queen pren la seva última gira, massiva a Europa, acabant en dos nits a l’estadi de Wembley, i una nit al parc de Knebworth, amb una audiència de 180.000 persones. L’àudiència de Capital Radio va votar Bohemian Rhapsody el millor single de la història.

1987 Freddie coneix a una de les seves heroïnes, Montserrat Caballé a Barcelona, i decideixen treballar plegats.

1988 “Barcelona”, l’àlbum de col·laboració d’ells dos surt a la venda. Hi surt la cançó oficial dels Jocs Olímpics del 92, a Barcelona.

1989 Surt a la venda The Miracle. Un venedor multimilionari els paga per no fer gira. Reben el premi a grup més popular dels 80.

1990 Surt a la venda Innuendo, el single i l’àlbum es col·loquen primers a les llistes britàniques.

1991 Freddie Mercury, degut a la seva enfermetat del sida, es retira a la seva casa a Kensington, als 45 anys.

1992 El concert de tribut a Freddie Mercury, on van participar Axl Rose, Elton John i d’altres, és un èxit, tant per recordar-lo a ell, com per conscienciar sobre la SIDA, com per recolectar fons per ajudar als malalts.

1995 Made In Heaven, l’últim àlbum de Queen, surt a la venda, amb noves cançons.

Discografia

• Queen editat el 13 de Juliol de 1973
• Queen II editat el 8 de Març de 1974
• Sheer Heart Attack, editat l´1 de Novembre de 1974
• The old grey whistle test, editat el Juliol de 1975
• A night at the opera, editat el 3 de Desembre de 1975
• A Day at the races, editat el 10 de Desembre de 1976
• News of the world, editat el 28 d´octubre de 1977
• Jazz, editat el 10 de Novembre de 1978
• Live killers, editat el 22 de Juny de 1979
• The Game, editat el Juny de 1980
• Flash Gordon, editat el 8 de Desembre de 1980
• Concert for the people of kampuchea, editat l´abril de 1981
• Greatest Hits, editat el 26 d´Octubre de 1981
• Hot Space, editat el 23 de Maig de 1982
• The Works, editat el 27 de Febrer de 1984
• The Complete Works, editat el Desembre de 1985
• Complete Vision
• A Kind of Magic, editat el Maig de 1986
• Live Magic, editat el Desembre de 1986
• Queen at the Beeb, editat el Desembre de 1989
• The Miracle, editat el Maig de 1989
• Innuendo, editat el Febrer de 1991
• Greatest Hits II, editat el Desembre de 1991
• Live at Wembley´86, editat el Març de 1992

Va fer concerts desde el 1970 fins al 1992 acontinuacio posarem un concert de cada any per que ho veieu

1970

27 Jun 1970, UK, Truro, City Hall, Bajo-Mike Grose; Anunciado en los carteles como Smile; abrieron con Stone Cold Crazy

1971

8 Ene 1971, UK, Londres, Marquee Club, Bajo-Barry Mitchell

1972

28 Ene 1972, UK, Bedford, College, Organizado por John

1973

9 Abr 1973, UK, Londres, Marquee Club, Organizado por el manager Elektra

1974

1 Mar 1974, UK, Blackpool, Winter Gardens

1975

5 Feb 1975, USA, Columbus, Agora

1976

27 Ene 1976, USA, Waterbury, Palace Theatre

1977

13 Ene 1977, USA, Milwaukee, Auditorium

1978

12 Abr 1978, Suecia, Estocolmo, Ice Stadium

1979

17 Ene 1979, Alemania, Hamburg, Ernst Merck Halle

1980

30 Jun 1980, Canadá, Vancouver, PNE Coliseum

1981

12 Feb 1981, Japón, Tokyo, Budokan

1982

9 Abr 1982, Suecia, Gothenburg, Scandinavium

1983

Ninguno

1984

3 Feb 1984, Italia, San Remo, Song Festival (una canción, imitada

1985

12 Ene 1985, Brasil, Rio De Janeiro, Rock In Rio Festival

1986

May 1986, Suiza, Montreux, Golden Rose Pop Festival (cuatro canciones, imitadas)

1992

20 Abr 1992, UK, Londres, Wembley Stadium, The Freddie Mercury Tribute Concert (Concierto en homenaje a Freddie Mercury)

Rammstein

Rammstein és un grup musical alemany format el 1994. El seu estil musical, denominat Tanzmetal, o “Dance Metal“, incorpora elements del metal, industrial i música electrònica. Són considerats part del movimient NDH al seu país. Les seves cançons es desenvolupen gairebé totes a Alemanya. Han venut prop d’11 milions de còpies en tot el món.

La banda

Els espectacles de Rammstein es caracteritzen per l’ús freqüent que dels efectes pirotècnics, la qual cosa fa d’aquests espectacles una experiència audiovisual de gran impacte. Ells mateixos diuen:

Els membres de la banda són originaris de l’antiga Alemanya de l’Est, específicament de Berlín Oriental i Schwerin. Rammstein són:

• Till Lindemann: Veu
• Richard Z. Kruspe: Guitarra solista i cors
• Christoph “Doom” Schneider: Bateria
• Oliver Riedel: Baix
• Paul Landers: Guitarra i cors
• Christian “Flake” Lorenz: Teclista

Riedel, Schneider i Kruspe són els membres fundadors de Rammstein, venien d’un intent de compodre música amb influència nord-americana amb una banda de Berlín Occidental anomenada Orgasm Death Gimmicks. Com va dir Kruspe, “Vaig adonar-me que és realment important fer música i que coincideixi amb el teu llenguatge”, la qual cosa no feia en el passat. Tornava a Alemanya i em vaig dir, ‘És hora de fer música realment autèntica.’ Vaig començar un projecte anomenat Rammstein per tractar realment de fer música en alemany.” Vaig convidar Till Lindemann, baterista del grup First Arsch, per unir-se al projecte com a vocalista. Els quatre vam anar a un concurs per a bandes noves i guanyaren, interessant Paul H. Landers, que els coneixia i va decidir unir-se al grup. Christian “Flake” Lorenz va ser l’últim a unir-s’hi; abans havia tocat amb Landers en la banda Feeling B i al principi no volia formar part d’ella, però el van convèncer de fer-ho. Han estat nominats a dos Grammys per Millor Treball en Metal: el 1999 amb “Du hast” i el 2005 amb el tema “Mein Teil“.

Gràcies a l’abillament, accesoris, escenaris i lletres fets servir per la banda, en part foscos i en part militars, han estat blanc d’acusacions de feixisme, especialment pel videoclip de Stripped (cançó original de Depeche Mode), que va incloure escenes de la pel·lícula del 1936 Olympia de Leni Riefenstahl o també per l’ús de l’erra palatal impròpia de l’alemany estàndard i típica del sud, d’on era originari Hitler, que aporta a la veu més força i vigor per part de Till Lindemann. Els membres, però, asseguren que aquestes afirmacions s’allunyen de la realitat. Si per una banda reconeixen que els agrada provocar amb les seves cançons, vídeos i actuacions, ells mateixos van ser educats a l’Alemanya de l’Est i es desvinculen de qualsevol ideologia, almenys públicament.

Till Lindemann ha cantat cançons completament encès en flama. Encara que puguin semblar brutals, inclouen dosis de sentit de l’humor en les seves lletres. Rein, Raus (Entrant, surtint), és un exemple de la frivolitat predominant, al igual que Mein Teil (La meva part, Teil també pot significar penis en gerga alemanya) ho és de l’humor negre i la psicosi humana, basada en la història d’Armin Meiwes, el caníbal de Roteburg. D’altra banda, Zwitter (Hermafrodita) és una hipèrbole del narcisisme. Zwitter relata una història semblant al mit grec d’Hermafrodit, fill d’Hermes i Afrodita, que es va fondre amb una nimfa en un abraç d’amor amb tanta intensitat que quedaren units en un sol cos, amb genitals masculins i femenins.

En una declaració feta recientment per Oliver Riedel (baixista), ell va afirmar que “Rammstein no és nazi” sinó que li agrada fer burla dels sistemes imposats en l’actualitat. Oliver va dir tallant: “nosaltres com a grup ens oposem frontalment a tota mena de discriminació, racisme o feixisme; el fet que nosaltres hagem nascut a Alemanya no vol dir que siguem nazis“.

Biografia

Rammstein es va formar el 1994 per proletaris criats a l’Alemanya Oriental. Van prendre el seu nom de la ciutat de Ramstein, en base aèria nord-americana de la qual va tenir lloc un accident durant un espectacle aeri. Per tal de transformar el nom hi van afegir una “m”; d’aquesta manera va nèixer “Rammstein”.

El seu primer àlbum Herzeleid va ser un gran èxit a causa dels seus concerts en directe i va mantindre la seva popularitat a les cartelleres fins al llançament del seu segon treball, Sehnsucht, el qual va suposar el debut de la banda fora d’Europa; concretament a l’Amèrica i Àsia.

En unes setmanes va assolir els primers llocs a les llistes de músicamundials, juntament amb Prodigy, Radiohead i The Rolling Stones. Des d’aleshores van traspassar la barrera del llenguatge. Consideren que el seu idioma natal és perfecte per a la seva música i desitgen continuar cantant en alemany. Més tard va començar la promoció de Sehnsucht amb el concert Live Aus Berlin. El 2001 arribava “Mutter” el seu tercer disc que va tenir una bona acollida per part dels seus fans. El seu tour per l’Amèrica va començar amb Slipknot i Staind. Els seus últims concerts a l’Amèrica van ser a Mèxic, encara que al 2005 la banda tenia programada una gira per Llatinoamèrica, on la magnitud de la seva influència s’hi veu reflectida en bandes com ara 6F6 Factor (Veneçuela) i Info (Colòmbia). Nogensmenys, la gira va ser postposada i a continuació cancel·lada a causa de la lesió de genoll de Till Lindemann i de la infecció a l’oïda de Christian “Flake” Lorenz.

Quasi totes les seves cançons són en alemany. La banda, però, va enregistrar versions en anglés d’Engel, Du hast i Amerika, així com covers dels temes Stripped i Pet Sematary. A més, a més, els temes Amerika (versió alemanya), Stirb nicht vor mir//No moris abans jo no ho faci i Moskau contenen no només versos en alemany sinó també en anglès i en rus, respectivament; Te quiero puta! és íntegrament en castellà. El tema Mein Teil té una línia en anglès: “Yes It’s Mein Teil”[3]. “Ollie” Riedel va dir que “L’idioma alemany va bé amb el heavy metal. El francès podria ser l’idioma de l’amor, però l’alemán és l’idioma de la fúria.” (Sunday Herald Sun, Melbourne, Austràlia, 24 d’octubre del 2004).

Els jocs de paraules són una component fonamental en les lletres de Rammstein. En moltes ocasions, les lletres són frases que poden interpretar-se de diverses maneres. La cançó Du hast, per exemple, és un joc amb els vots de matrimoni alemany (”Willst du, bis der Tod euch scheidet, treu ihr sein für alle Tage?”). En la cançó, la tradicional resposta afirmativa “ja” és reemplaçada per la negativa “nein”. La cançó comença, de fet, amb un joc en les paraules: “Du… Du hast… Du hast mich…”, és a dir, “Em tens” o “M’odies”. (La segona persona del singular (”du”) junt amb els verbs “hassen” (odiar) i “haben” (tenir) son homòfones: hasst i hast /hast/). L’ambigüitat es resol més endavant quan la línia es completa: “Du hast mich gefragt” (”Tu m’has preguntat”).

Rammstein habitualment fa servir rimes per tal de crear efectes similars. Per exemple, al tema “Los”:

Es ist hoffnungslos - No hi ha esperances (hopeless)

Sinnlos - No té sentit (Senseless)

Hilflos - Estan desemparats (Helpless)

Sie sind Gott

Los

Les dues últimes línies poden interpretar-se de tres maneres. “Sie sind Gott. / Los!” pot significar “Ells són Déu. / Vinga!”; “Sie sind Gott los” pot traducir-se com a “Es van desfer de Déu;” mentre que “Sie sind gottlos” vol dir “són impius”. “Sie sind” també pot entendre’s com a “vosté és” sumant-hi tres interpretacions adicionals.

Rammstein apareix en una de les primeres escenes de la pel·lícula “XXX“.

Al concert Live aus Berlin concretament a la cançó Tier (bèstia) s’hi pot veure la filla de Kruspe: Kira Lee Lindemman. Irònicament la dona de Lindemman va ser nòvia de Richard Z. Kruspe amb anterioritat.

Xous

Rammstein ha desenvolupat una fama particular a causa dels seus grandiosos espectacles en directe, fent-hi servir tanta pirotècnia que els fans eventualment diuen “Altres bandas toquen però Rammstein crema!” .

La calor és tan intensa que, en ocasions, la gent surt dels concertos patint colps de calor. La varietat de pirotècnia feta servir s’hi pot veure a un llistat d’un concert recent, la qual incloue ítems com ara “Caretes de Licopodi“, “Glitterburst Truss”, “Pirostrobus”, “Cometes”, “Safates de flaix” i “Morters”. Alguns dels actes que realitzen a l’escenari inclouen:

DISCOGRAFIA

• Das Modell (1997) (maxi inèdit a àlbums amb la versió de Kraftwerk)
• Herzeleid (1998 ) (reedició per als EUA) (senzill: Du riechst so gut ‘98 )
  
• Stripped (1998) (maxi extret de l’àlbum tribut a Depeche Mode, For the Masses; inèdit als àlbums oficials )
• Live aus Berlin (1999) (àlbum/DVD/VHS en directe; senzill: Asche zu Asche)
• Lichtspielhaus (2003) (DVD amb material abundant videogràfic de la banda)
• Völkerball (Octubre 2006) DVD en directe amb imatges del tour Reise, Reise; tindrà complet el concert de juliol del 2005 a Nimes (França), així com extractes dels concerts a Londres (Regne Unit), Moscou (Rússia) i Kawasaki (Japó) [Nom i contingut confirmats per la web oficial l’1 de setembre del 2006].

Inedits

Korn: Good God (1. Juli 1997) Track 2: Good God (Heart Floor Remix)

• Korn: Good God (1. Juli 1997) Track 2: Good God (Heart Floor Remix)
• Faith No More: Album Of The Year (Limited Edition) (14. Oktober 1997) Track 15: Last Cup Of Sorrow (Rammstein Mix)
• Rob Zombie: American Made Music To Strip By (26. Oktober 1999) Track 5: Spookshow Baby (Black Leather Cat Suit Mix)
• Slick Idiot: Dicknity (22. Oktober 2002) Track 12: Xcess – (Rammstein Remix)
• Marilyn Manson: mOBSCENE (22. April 2003) Track 3: mOBSCENE (Sauerkraut Remix)

Inèdits

• Jeder lacht
• Schwarzes Glas
• Feuerräder
• Wilder Wein
• Das Modell
• Kokain
• Stripped
• Wut Will Nicht Sterben
• Halleluja
• Pet Sematary
• Pesnja o trevozhnoy molodosti
• Schtiel(Cançó Orginial de l’agrupació ARIA interpretat per Richard i Till)

Superme NTM

Superme NTM

Biografia

Fundat en 1989, Suprême NTM és un controvertit grup de rap francès, compost pels raperos Joey Starr (Didier Morville) i Kool Shen (Bruno Lopes), dos originaris del districte de Seine Saint-Denis, als afores de Paris (més concretament, del barri conegut menjo Saint-Denis). Per això en les seves lletres apareix repetides vegades el nombre 93 que és el nombre de districte de Seine Saint-Denis, el més perillós de França.

Començaments musicals

Va començar públicament en 1989, amb la distribució de diverses maquetes. No obstant això no va anar fins a 1990 quan van posar temes seus per la ràdio, i fins a 1991 quan van treure el seu primer disc. Les seves lletres molt combatives, i l’atmosfera tibant, socialment parlant, que vivia en aquells moments França, va anar un perfecte brou de cultiu perquè s’estengués la seva fama, i que es considerés al grup com un denunciant social i polític. Authentik (el títol del seu primer disc) té alguns temes que són molt clars respecte a la postura del grup. És el cas de Blanc et Noir (Blanco i Negre), una denúncia contra Jean-Marie Li Pen, el Front National, els integristes islàmics, els skinheads o el apartheid. També és un disc molt idealista, com es pot veure en la cançó L’argent pourrit els gens (Els diners podreix a la gent). L’argent pourrit les gens (El dinero pudre a la gente).

Consagración

En 1998 sacan el álbum Suprême NTM, donde tienen más colaboraciones con otros raperos del momento, donde son menos combativos e incluso aconsejan no usar armas (como en el tema Pose ton gun, Baja tu pistola), sin embargo, no pierden todo el tono violento de sus letras y tampoco el tono político. En ese mismo año, Joey Starr crea el sello discográfico B.O.S.S. (Boss of Scandalz Strategys) y Kool Shen crea IV My People.

Más adelante sacan otro gran disco, NTM: Le Clash, donde se encuentran remixes de las canciones más populares del grupo, mezcladas con otras nuevas. Éste es el último disco que sacan como grupo.

Comença la polèmica

Mentre que Authentik només va provocar ires dels més extrems, el seu següent disc, 1993…J’appuie sud la gâchette va ser una completa revolució social. En primer lloc, nomes sortir l’àlbum, es va cridar públicament al boicot mitjançant una campanya publicitària que advertia que “Aquest àlbum mai sonarà en la ràdio”. Dues causes probables d’aquest boicot són dos temes del LP: Police (on es denuncia l’abús d’autoritat de la policia francesa i la resta de forces de l’ordre i s’incita a la resposta) i J’appuie sud la gâchette, on es fa apologia del suïcidi. Més tard treu un disc molt popular, Paris sous els bombes (Paris baix les bombes), el títol de les quals ja indica que les lletres van a ser molt políticament combatives. Hi ha diversos temes, Plus jamais ça (Això mai més) la tornada del qual diu “Mais qu’est-ce qu’on attend pour foutre li feu? (A què esperem per a calar foc?)”. En general, la resta de l’àlbum segueix la mateixa tònica, el que li va catalogar com un perill públic per a alguns partits polítics.

Carreres en solitari

A partir de Li Clash, cadascun dels integrants es bolca més en els seus projectes particulars. B.O.S. S. ja havia tret un disc compilatorio amb molts raperos de l’escena francesa en 1999 i altre en 2000. En 2001 NTM: Li Clash 2 i a partir d’aquí, encara que amb canvis en la formació, treu un LP cridat Opus 3, a l’una que segueix traient recopilacions. Actualment allotja els discos de Iron Sy (component del grup creat a partir del segell) i d’altres cantants. Quant a Joey Starr segueix amb el micròfon en la mà, sent convidat en discos de molts altres cantants i a punt de treure un disc en solitari (Gare au Jaguar, ja que a Joey Starr se li coneix també menjo Jaguar Gorgone), previst en algunes botigues per al 10 d’Octubre de 2006. Té una marca de roba que es diu Wild West Indies. També va treure a principis de 2006 una autobiografia, cridada Mauvaise Réputation Quant al segell IV My People, ha tret 6 mixtapes i 3 discos, en els quals surten diversos cantants emparats pel segell. També en 2004, Kool Shen va treure el seu primer i últim disc en solitari (també sota IV My People), cridat Dernier Round, un èxit de vendes, però amb el qual, no obstant això, deixava la seva carrera com cantant, dedicant-se exclusivament a la producció com cap d’IV My People, sent el seu concert d’adéu a l’abril de 2005 en el Zénith de París. També té una marca de roba, 2 High. Suprême NTM mai ha dit que se separava, però és cert que des de la sortida del seu últim disc, no han tornat a fer aparicions sota el nom del grup, amb el que es considera que el grup ja no existeix

Discografía

• 1991 Authentik
• 1993 1993 … J’appuie sur la gâchette
• 1995 Paris sous les bombes
• 1998 Suprême NTM
• 1998 93 Party
• 2000 Live - du Monde de demain à Pose ton Gun
• 2001 NTM LE CLASH - BOSS vs IV MY PEOPLE